Opinió
Joan Buscà
L’any 2002, a l’aeroport del Prat, hi van passar 19,5 milions de passatgers. El 2019 (abans de la pandèmia), n’hi van passar 52,7 milions. Les instal·lacions tenen un límit de 55 milions de persones. El creixement més important, però, va ser en el trànsit internacional i intercontinental: el perill d’arribar a un col·lapse a les instal·lacions és real. Més de 200 entitats i organitzacions econòmiques i socials han signat un manifest (al juny del 2021) a favor de l’ampliació de l’Aeroport del Prat perquè es consolidi el seu paper de motor econòmic de Barcelona i Catalunya. El catedràtic d’economia Andreu Mas Colell ha recordat com a elements fonamentals favorables a aquesta ampliació el següent: 1) la inversió total serà aportada per la mateixa AENA, 2) és necessari “centrar esforços” en l’aeroport, sense menysprear els de Reus i Girona, i 3) no hem de deixar que l’apologia del creixement s’apoderi de la societat, deixant a les futures generacions unes infraestructures no preparades.
El 2006, AENA va invertir 6.200 milions/€ en la construcció de la terminal 4 de l’aeroport de Madrid. Aquesta inversió va doblar el trànsit aeri convertint Barajas en un hub. AENA és una empresa pública i no publica al detall els seus beneficis. Els últims que tenim a l’abast són els del 2014: Barajas, un 27 %, i el Prat, un 52 %. El Prat continua essent el més rendible per a l’empresa.
La inversió de l’ampliació de l’aeroport del Prat seria de 1.704 milions/€. Es generarien més de 350.000 llocs de treball directes i 470.000 d’indirectes, entre els sectors del turisme, la indústria i els serveis. L’objectiu més important per a l’ampliació de l’aeroport del Prat és convertir-lo en un hub, on puguin aterrar vols internacionals i intercontinentals i amb el qual es puguin connectar ciutats d’Àsia, Amèrica i, si pot ser, també Àfrica. Un aeroport ben connectat aporta beneficis de tota mena. L’aeroport del Prat genera quasi el 9 % de la riquesa de Catalunya i Catalunya genera el 19 % de la riquesa (PIB) d’Espanya. Des de fa vint anys, les inversions en infraestructures a Catalunya han sigut d’una mitjana del 54,2 % del previst en els pressupostos de l’Estat de cada any, que han generat un dèficit acumulat de 24.000 milions/€.
Es pot resoldre l’obstacle del Parc Natural del Prat (la Ricarda) amb l’ampliació de la nova Terminal? Amb l’actual projecte, és el principal obstacle per l’ampliació: un indret ecològic protegit que forma part de la xarxa europea d’espais protegits. Per tant, el tema és seriós, però no impossible de resoldre-ho. L’ampliació per l’altra banda de l’aeroport (sud) comporta el soroll per als residents de la zona de Gavà. Tècnicament, segur que poden haver-hi altres alternatives per resoldre’n l’ampliació. Hi ha aeroports importants internacionals les pistes d’aterratge dels quals estan construïdes sobre el mar, com els de Tòquio-Osaka, Niça o Princess Juliana (al Carib), entre d’altres.
Si fem un cop d’ull a les grans ciutats del món que disposen de hubs aeroportuaris, veiem que generen grans expectatives d’augment de riquesa. El motiu és que atrauen grans inversions i esdeveniments econòmics i socials que creen un gran nombre de llocs de treball i una gran riquesa per a la ciutat i per al país. Amb la nova terminal del Prat, Catalunya incrementaria el seu PIB i també el de l’Estat. Econòmicament, tothom hi guanya ━és un win-win━. Cal cercar un equilibri entre l’economia i l’ecologia. Necessitem que els dos governs, el de la Generalitat i el de l’Estat, s’hi posin d’acord i que la Unió Europea ho beneeixi.
Joan Buscà i Ambrós és economista
