Opinió
Glòria Vilalta
Totes les nostres cèl·lules funcionen partint dels dipols elèctrics, i tot moviment elèctric genera un camp magnètic. El nostre cos, doncs, és electromagnètic. Els nostres pensaments varien aquest camp, i les nostres emocions també. El camp resultant interactuarà amb el de l’entorn: el de la terra, el sol, i els camps electromagnètics artificials que hem creat. Però no som els únics éssers que en generem i que interaccionem amb els altres camps existents.
L’energia dels animals
Alguns animals busquen els camps electromagnètics potents, i altres els defugen. Això ens dona una pista dels llocs que són favorables per a la nostra salut. És especialment important vigilar el lloc on dormim i el lloc on treballem o estem moltes hores.
Si proliferen les formigues en un lloc on estem moltes hores, pot ser un indicador que el camp electromagnètic és alt. Pot ser alt degut a la Terra i també a camps artificials; les formigues tenen tendència a buscar cablejats elèctrics o endolls. El gat és, així mateix, un animal que busca llocs potents. Les persones que tenen gats saben que són animals molt terapèutics. Es posen a sobre de la persona quan alguna cosa no rutlla, i hi fan una feina sanadora. Els gats són uns grans “transformadors energètics”.
Els gossos i les ovelles, en canvi, necessiten espais tranquils. En el camp de la geobiologia, s’anomenen zones neutres. Hi havia qui deixava anar el gos en un terreny i observava en quin lloc hi estava més i quins llocs defugia. Era un bon indicador per decidir on posar la casa. Els romans ho feien amb les ovelles. Es deixaven pasturar en un camp, i després les obrien per veure com estaven les seves entranyes. Era una prova de la salut del lloc.
L’energia de les plantes
Pel que fa a les plantes, com a ésser viu format per cèl·lules també tenen un camp electromagnètic determinat. El doctor Eduard Bach va desenvolupar la teràpia anomenada Flors de Bach sota la premissa que cada flor o fruit vibra diferent. Un cop estudiat i comprovat que aquestes diferents vibracions poden ser equiparades a determinades vibracions d’emocions o pensaments nostres, tenim una teràpia que treballa només en el pla energètic, sense posar substància, i que interactua amb el nostre camp vibratori per ressonància i empatia. L’homeopatia també té en compte la part vibracional o d’informació del producte. La part material és mínima, i en aquest cas s’utilitza la de plantes, animals o minerals.
L’energia dels minerals
Els minerals estan formats per àtoms, cadascun dels quals té una composició elèctrica determinada. Cada àtom té electrons i protons. Per tant, tot i que externament sembli que són immòbils, són un conjunt d’àtoms que vibren en una determinada freqüència. Si parlem de cristalls o estructures minerals amb una estructura determinada i endreçada, l’energia que emeten és particularment potent. L’ordre que li confereix l’estructura en triangles, quadrats, rectangles, hexàgons, rombes, paral·lelograms o trapezis fa que la seva energia tingui unes característiques especials. El color que agafen per la seva composició, també suma en l’energia final emesa. És per això que els cristalls també tenen usos terapèutics tant per a les persones com per a l’espai (i recordem que harmonitzar l’espai és harmonitzar la persona).
Així, el camp electromagnètic el trobem en el nostre cos i en el nostre entorn, al nostre espai i a l’exterior. Que ens afavoreixi o no, depèn de la seva intensitat i de l’ús que en fem.
