Divendres 26, abril 2024
11.6 C
Sant Gervasi
11.5 C
Sarrià
Publicitat

Can Caralleu, el barri amb una de les primeres associacions de veïns de Barcelona

Hi ha notícies de la masia de Can Caralleu des de principis del segle XIX

Jesús Mestre
Jesús Mestre
Historiador, especialitzat en la història de la ciutat de Barcelona. Director de la revista L'Avenç els anys 1988 i 1989, i de Plecs d'Història Local des de 1989 fins al 1997. Com editor, he coordinat obres col·lectives com ara el Diccionari d'Història de Catalunya (1992), l'Atles d'Història de Catalunya (1995), entre altres, publicades a Edicions 62. Col·laboro en la constitució de l'Associació Cultural Casa Orlandai, de la que vaig ser el primer president, el 2007. He escrit els llibres L'Abans. Barcelona Vila de Sarrià, recull gràfic 1874-1975 (2012) i Sant Gervasi de Cassoles (2013). El 2014 vaig fundar El Jardí, aventura en què persisteixo

Publicat el [wpdts-custom start="post-created" format="j.n.Y G:i"]

Nomenclàtor

Jesús Mestre i Campi

L’antic camí de Can Caralleu començava al Desert de Santa Eulàlia i portava fins a la propietat de Can Caralleu, vorejant la finca del marquès de Sentmenat. Hi ha notícies de la masia de Can Caralleu des de principis del segle XIX: era propietat de Josep Antoni Bartra, casat amb Maria Antònia Demestre. El 1854, el fill heretà la finca que, el 1870, cedeix al germà, Joaquim Bartra i Demestre, comandant del primer batalló de francs voluntaris de Catalunya. El 1877 va decidir rehabilitar la casa: confià la construcció al mestre d’obres Joaquim Torner i Rocafort, i va fer encàrrecs al fuster Ramon Estrada i al serraller Rafel Vallet. El 1889, Joaquim Bartra mor a l’Havana i la finca l’hereta la muller, Soledad Ruiz i Nieto. La finca va passar de mans diverses vegades, fins que el 1960 l’Ajuntament l’expropià i la va convertir en el complex esportiu de Can Caralleu.

Publicitat

A part del mas, a l’indret també hi havia una bòbila que encara funcionava als anys seixanta. Cap al 1945, l’indret atreu migrants procedents d’Andalusia i Extremadura. Sembla que, a preus simbòlics, l’encarregat de la bòbila anava parcel·lant la zona, de forma que els nous habitants tenien un rebut de compra de la parcel·la on aixecaven una casa, sovint amb materials de construcció procedents de la bòbila. També s’instal·là, al carrer Major de Can Caralleu, el bar i berenador de la Chata, de gran capacitat: els diumenges solien anar-hi veïns de la Barceloneta per passar la jornada. En pocs anys, el lloc es va omplir de cases d’autoconstrucció, i va esdevenir un barri on va néixer una de les primeres associacions de veïns de Barcelona.

Publicitat

Als anys vuitanta, amb els preparatius dels Jocs Olímpics i la urbanització de la Ronda de Dalt, la constructora Núñez i Navarro va construir un conjunt de diversos edificis d’habitatges i es va normalitzar la situació de la propietat de les parcel·les, cosa que va propiciar que molts veïns es venguessin casa i solar a compradors amb major capacitat adquisitiva, de manera que en pocs anys les cases d’autoconstrucció van passar a ser xalets. La regulació definitiva es va fer amb el Pla Especial de Millora i Reforma Interior del Sector de Can Caralleu, i la Modificació del PGM, aprovat per la Generalitat el 1996.

Publicitat

Subscriu-t'hi

Dona suport al periodisme cooperatiu i de proximitat



PDF per 35€ l'any
PDF + PAPER per 50 € l'any

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.