gent gran
Dolors Morella
Com passa el temps, ja tinc 25 anys!
Quantes coses em vénen a la memòria, d’aquests anys acollint les grans persones d’aquest barri de Sant Gervasi. Sense anar més lluny, aquest passat octubre la família Castelló ens va recordar la seva experiència en aquesta casa quan era seva. Quan van marxar, i vaig passar a ser propietat de l’Ajuntament de Barcelona, recordo com la gent del barri em reivindicava amb fermesa fins a aconseguir-ho.
Llavors, després de fer-me una posada a punt, per estar ben maco vaig començar a conviure amb tot de persones residents que necessitaven de més cura i atenció. Això per mi ja va ser una gran descoberta. El que no em podia imaginar, és que quan al mes de març del 1990 vaig obrir les portes a tota la gent gran del barri, era la quantitat de persones amb ganes d’experimentar, d’aprendre i de fer barri que van començar arribar! I això que es deia que la gent gran, sols volia jugar a cartes i fer un cafè. Com n’estava d’equivocat!
Més tard, a finals del 2006, vaig caure malalt, em van atacar els tèrmits i els residents van haver d’anar a buscar altres cases on els acollissin, com també ho va haver de fer la gent del casal. Però, per sort meva, un cop recuperat i renovat per dins i per fora, vaig tornar obrir les portes el 2008 amb molts canvis i noves il·lusions. Més espai pel casal, perquè la residència malauradament ja no tornava, i nous companys a qui conèixer com el nou i atractiu Centre Cívic de Can Castelló.
Ja us podeu imaginar que he estat sempre molt ben entretingut, amb la quantitat de tallers i activitats, que s’organitzen al casal. Penseu que si vaig començar amb 9 tallers i 7 activitats l’any 1990, ara ja he arribat a fer 85 tallers i 23 activitats per trimestre. Us ben asseguro que quan arribo a diumenge, també m’agrada gaudir del silenci i les cotorres d’aquest petit jardí que m’envolta per tornar agafar energia per acollir-vos la setmana següent com si estiguéssiu a la vostra segona casa.
Abans de donar la paraula a les persones del casal, m’agradaria donar les gràcies molt especialment a totes aquelles persones que han fet possible que jo em senti tant satisfet de ser Can Castelló, una casa que fa possible molta màgia entre les persones del barri. Aquí vull que se sentin anomenades totes aquelles persones, que potser ara ja no hi són, però que han deixat empremta des de l’Ajuntament de Barcelona, el districte de Sarrià-Sant Gervasi, el centre de Serveis Socials de Sant Gervasi, els responsables de la dinamització i gestió del casal, les persones que han estat al capdavant de les Juntes i comissions gestores del casal, els voluntaris, els talleristes, l’Associació Esportiva de Sarrià-Sant Gervasi i els usuaris i participants que gaudeixen i han gaudit del casal.
Us deixo amb les paraules d’un bon amic que va arrencar molts somriures a casa meva, en Josep M. Valentí (voluntari i usuari).
El casal de gent gran de Can Castelló té una vitalitat extraordinària, perquè a més a més de complir una funció social, s’hi desenvolupen una sèrie d’activitats, moltes d’elles dirigides per voluntaris, i recomanades per la Comissió Gestora del casal. És tanta la fama que té en el seu entorn, que fa que les aules estiguin gairebé a rebentar, i s’hagin de refusar peticions de demandes, i ajornar-les pel curs vinent. Can Castelló té prestigi i qualitat, no sols en el quadre de direcció, sinó en la categoria dels seus voluntaris.
I no me’n vull anar sense recordar el que em va dir la Mercedes Montalvo (usuària).
Creia que un casal per a la gent gran era un lloc avorrit i trist però com n’estava d’equivocada! Aquí tot és activitat i alegria, tallers per aprendre de tot, xerrades, festes i uns companys meravellosos!
Gaudeixes de Can Castelló? Prova-ho!
