Publicitatspot_img
spot_img

Can Ponsic

La finca de Can Ponsic es manté en molt bon estat de conservació després de no va patir cap atac durant la Guerra Civil

Publicat el 27.2.2019 9:00 · Actualitzat el 28.2.2019 12:20

Abans i Ara

Text: Jesús Mestre / Fotografia: Juanjo Compairé

L’antic camí de Sarrià a Pedralbes sortia de la vila pel carrer Pedró de la Creu, on hi havia una creu de terme que donava nom al carrer i, després de travessar la Riera Blanca mitjançant un gual, s’enfilava pel camí Fondo, avui carrer de Domínguez i Miralles, per on s’arribava a Pedralbes. Segons la tradició, per aquest camí va passar-hi el general cartaginès Anníbal, al segle III aC, amb el seu exèrcit i els elefants, per anar a fer la guerra a Roma.

A la part sud del camí Fondo hi ha la finca de Can Ponsic, també coneguda com a Can Alòs, avui propietat municipal. En aquest indret, al segle XVII, hi havia el casal o masia dels Sarriera-Mercader, dedicat a tasques agrícoles. L’any 1892, la família Ponsic-Sarriera va encarregar a l’arquitecte August Font i Carrera la reforma del casal, tot donant-li una aparença de castell d’estil neogòtic.

Publicitat

La fotografia antiga la va fer Alfons Serrahima els anys trenta, segurament des de la casa de la família Serrahima al carrer Duquessa d’Orleans. Afortunadament, no va patir cap atac durant la Guerra Civil, i la fotografia d’avui mostra que es manté en molt bon estat de conservació. Els pins han crescut molt —hi ha exemplars catalogats—, i no deixen veure el cim de Sant Pere Màrtir que, a la fotografia antiga, es veu ben clarament. I, on abans hi havia la riera, ara hi ha l’avinguda Foix i l’edifici nou de l’escola Orlandai.

Can Ponsic, abans © Alfons Serrahima, cedida per la família Serrahima

Els Ponsic, l’any 1978, van fer una cessió de la casa a l’Ajuntament de Barcelona, condicionada al fet que es pogués urbanitzar la finca, que comprenia part dels carrers d’Enric Giménez, Vives i Tutó, Eduard Conde i doctor Farreras Valentí. Josep Ponsich també manifestava el seu interès perquè la casa allotgés un conservatori de música. Avui la casa la comparteixen una escola municipal de música i la caserna de la guàrdia urbana, cosa poc adequada tant per a la casa com per al cos de seguretat. Però, finalment, ja s’ha decidit que es construirà una caserna per a aquest cos de seguretat, cosa que permetrà alliberar molt d’espai. Encara no se sap a què es dedicarà l’espai que quedarà lliure.

Notícies relacionades

Així era Sarrià-Sant Gervasi al segle XX

La sèrie "Recapturant" explica l'evolució del districte a través de la fotografia històrica

100 anys d’una catàstrofe ferroviària del Tren de Sarrià

El 9 d'abril de 1925 van morir 26 persones i va haver-hi 87 ferits greus: tot i la catàstrofe, es va elogiar l’ajuda dels veïns de Sarrià i dels metges del dispensari

El Jardí publica un nou llibre en el marc de la celebració dels 10 anys

El Jardí de Sant Gervasi i Sarrià publica un nou llibre en el marc de la celebració dels 10 anys

El Jardí 93, març 2023

https://diarieljardi.cat/wp-content/uploads/2023/04/El_Jardi_93_marc23.pdf
spot_img

Llar, dolça llar… O potser no?

«La teva llar és el teu refugi, allà on sentir-te a casa i on et sents tu», reflexiona Glòria Vilalta en una nova columna d’opinió sobre el significat de sentir-se a casa

La Tamarita, una torre senyorial amb un passat marcat per les txeques de Barcelona

L’edifici dels jardins de la Tamarita, projectat per Melcior Viñals, va ser un centre clandestí de detenció i tortura durant la Guerra Civil i actualment acull la Fundació Blanquerna.

Les Tres Torres té el percentatge més alt d’arbres potencialment al·lergènics de Sarrià-Sant Gervasi

El 36,4 % de l'arbrat municipal del barri pertany a espècies amb al·lergenicitat potencial alta o molt alta, mentre que el conjunt del districte se situa en el 23,9 %, per sota de la mitjana de Barcelona

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí