Publicitat
spot_img

El caqui: característiques i curiositats

Originari d'Àsia, aporta magnesi i potassi a l'organisme, i també nombroses vitamines que contribueixen al creixement dels ossos

Publicat el 8.11.2025 6:00

Remeis i cuina de convent

Fra Valentí Serra de Manresa

El caqui (llat., Diospyros kaki, cast., palo santo) és un arbre originari d’Àsia. Es conrea a la Xina i al Japó des del segle VII, però no arriba a Europa fins al segle XIX. A la dècada de 1870 entra a Itàlia i a Espanya. Fa una fruita de forma rodona que gaudeix d’un agradós gust dolcenc, tot i que hi ha varietats amb un tast més astringent i aspre. 

L’aparença exterior del caqui madur és la d’un tomàquet, però amb un to ataronjat i amb una polpa molt dolça i tova, talment com si fos melmelada, boníssim al gust del paladar. Per la tardor, quan el caqui ja té a punt els seus fruits saborosos a punt de ser collits, els colors vius són una meravella, amb les branques dels caquis carregades de fruita, que agafen totes les tonalitats del color taronja i, sense trencar-se, sostenen uns fruits grossos com pomes, amb una dolçor intensa no comparable a cap altra fruita coneguda.  

Publicitat

El caqui aporta magnesi i potassi a l’organisme i, també, ens regala nombroses vitamines que contribueixen al creixement i desenvolupament dels ossos. Estudis recents han posat de manifest les seves virtuts antioxidants i que afavoreix el trànsit intestinal. La seva ingesta en temps tardoral reforça el sistema immunològic i evita els refredats sobretot si, alhora, es mengen combinats amb taronges, que són una fruita antioxidant que alenteix l’envelliment cel·lular. 

En alguns indrets, com ara a Florida i a Califòrnia, s’ha promogut el conreu del caqui no només per la fruita que aporta, sinó també per les característiques de la seva fusta, que és molt densa, elàstica i resistent, usada per fer guitarres, llançadores i bastons per a jugar al golf.

A l’article vinent us vull parlar, si Déu vol, sobre les nombroses propietats de la soja.

Fra Valentí Serra de Manresa és arxiver dels caputxins

spot_img
spot_img
[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

Un viatge inèdit pel món de les begudes pairals

Fra Valentí Serra presenta "Begudes pairals i conventuals", un recull de les begudes de la tradició mediterrània

La canyella: propietats, usos i curiositats

En el camp de la medicina popular la canyella s’ha utilitzat contra els refredats i processos febrils, per alleujar els trastorns digestius i per deturar la diarrea

Una guia per temps de bolets

Josep Maria Vidal i Fina Comas publiquen un llibre sobre 25 bolets, la seva descripció, qualitats i com cuinar-los

Els gínjols: curiositats i usos medicinals

D'on ve l'expressió "més content que un gínjol?"
spot_img

Districte reconeix que la negociació per salvar Can Raventós és “molt complicada”

Maria Eugènia Gay, després de mesos de negociació, admet que la promotora no vol renunciar als seus drets, cosa que complica la solució al conflicte

Tornen els Pastorets de Vallvidrera amb nous personatges, cançons i històries

La verge Maria no vol ser l'escollida, té una crisi existencial, i marxa del poble per buscar-se a ella mateixa: l'espectacle amb més de 70 llebrencs d'enguany comença aquest cap de setmana i s'allargarà fins al 21 de desembre

Torna la Rua Bicillums a Sarrià

En un context d’emergència climàtica, aquesta activitat vol generar consciència ambiental i fer valdre la mobilitat sostenible, tot fomentant la diversió i la xarxa veïnal als barris

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí