23.4 C
Sant Gervasi
| Dilluns 20 de setembre de 2021 |
Publicitat

Can Ponsic

La finca de Can Ponsic es manté en molt bon estat de conservació després de no va patir cap atac durant la Guerra Civil

Publicitat
Publicitat
Carme Rocamora
Cadascuna de les coses que passen als barris, per petita que sigui, mereix ser explicada

Abans i Ara

Text: Jesús Mestre / Fotografia: Juanjo Compairé

L’antic camí de Sarrià a Pedralbes sortia de la vila pel carrer Pedró de la Creu, on hi havia una creu de terme que donava nom al carrer i, després de travessar la Riera Blanca mitjançant un gual, s’enfilava pel camí Fondo, avui carrer de Domínguez i Miralles, per on s’arribava a Pedralbes. Segons la tradició, per aquest camí va passar-hi el general cartaginès Anníbal, al segle III aC, amb el seu exèrcit i els elefants, per anar a fer la guerra a Roma.

A la part sud del camí Fondo hi ha la finca de Can Ponsic, també coneguda com a Can Alòs, avui propietat municipal. En aquest indret, al segle XVII, hi havia el casal o masia dels Sarriera-Mercader, dedicat a tasques agrícoles. L’any 1892, la família Ponsic-Sarriera va encarregar a l’arquitecte August Font i Carrera la reforma del casal, tot donant-li una aparença de castell d’estil neogòtic.

La fotografia antiga la va fer Alfons Serrahima els anys trenta, segurament des de la casa de la família Serrahima al carrer Duquessa d’Orleans. Afortunadament, no va patir cap atac durant la Guerra Civil, i la fotografia d’avui mostra que es manté en molt bon estat de conservació. Els pins han crescut molt —hi ha exemplars catalogats—, i no deixen veure el cim de Sant Pere Màrtir que, a la fotografia antiga, es veu ben clarament. I, on abans hi havia la riera, ara hi ha l’avinguda Foix i l’edifici nou de l’escola Orlandai.

Can Ponsic, abans © Alfons Serrahima, cedida per la família Serrahima

Els Ponsic, l’any 1978, van fer una cessió de la casa a l’Ajuntament de Barcelona, condicionada al fet que es pogués urbanitzar la finca, que comprenia part dels carrers d’Enric Giménez, Vives i Tutó, Eduard Conde i doctor Farreras Valentí. Josep Ponsich també manifestava el seu interès perquè la casa allotgés un conservatori de música. Avui la casa la comparteixen una escola municipal de música i la caserna de la guàrdia urbana, cosa poc adequada tant per a la casa com per al cos de seguretat. Però, finalment, ja s’ha decidit que es construirà una caserna per a aquest cos de seguretat, cosa que permetrà alliberar molt d’espai. Encara no se sap a què es dedicarà l’espai que quedarà lliure.

Fes-te subscriptor

Et vols comprometre amb el periodisme de proximitat, rigorós i cooperatiu? Fes-te subscriptor per només 5€ al mes i passa a formar part de la comunitat El Jardí

Publicitat
Publicitat

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.