Per accedir al contingut crea un compte gratuït
Llegeix
Accés il·limitat: subscriu-te a El Jardí
Animals i mascotes
Ingrid Bellot
Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), el càncer és la segona causa de mort en persones. El càncer, però, no només ens afecta a nosaltres: també és una de les principals preocupacions en medicina veterinària, sent la primera causa de mort en gossos i la segona en gats.
L’oncologia veterinària és l’especialitat que estudia, diagnostica i tracta els càncers en els animals de companyia. Es tracta d’un camp en constant evolució que ha experimentat grans avenços durant les darreres dècades. Però això vol dir que avui hi ha més càncer que abans?
La resposta és senzilla: no. Però avui en dia es diagnostica i es tracta amb més freqüència gràcies a diversos factors clau. Per començar, disposem de millors coneixements, tecnologia diagnòstica més avançada i tractaments cada vegada més eficaços. En segon lloc, els animals viuen més que abans, gràcies a la millora en les dietes, el progrés de la medicina veterinària i preventiva, que inclou més controls de salut rutinaris. I finalment, per l’increment de la demanda dels tutors, que tenen majors expectatives d’atenció veterinària.
Però què és el càncer? En si, el terme descriu un grup de malalties que comparteixen la característica d’un creixement cel·lular descontrolat. En els animals pot afectar pràcticament qualsevol teixit o òrgan: hi ha càncers de la sang, com els limfomes i les leucèmies, i tumors que afecten els ossos, les glàndules mamàries, el tracte urinari, el sistema respiratori, la pell o la cavitat oral, entre d’altres. Però no tots els tumors són un càncer ni tots els càncers tenen el mateix comportament.
Igual que passa amb les persones, quan sentim aquesta paraula en el diagnòstic del nostre animal de companyia, se’ns cau el món a sobre. Sovint ho interpretem com una sentència. La bona notícia és que hi ha molta vida dins d’un diagnòstic de càncer en els nostres animals, igual que en els éssers humans.
El tractament s’adapta a cada pacient i depèn del tipus de tumor, la seva localització, el grau d’extensió de la malaltia i l’estat general de l’animal. La cirurgia continua sent el tractament d’elecció en molts casos, especialment quan el tumor es detecta de manera precoç, ja que pot ser curativa. En altres situacions es pot recomanar quimioteràpia, immunoteràpia, electroquimioteràpia o radioteràpia, o combinacions d’aquestes.
Una de les preocupacions més habituals dels tutors és la quimioteràpia. És comprensible que aquesta paraula s’associï als efectes secundaris que tots tenim al cap. És important saber que la majoria dels gossos i els gats toleren molt bé aquest tipus de tractaments.
Majoritàriament no presenten efectes secundaris significatius i, quan apareixen, acostumen a ser lleus i transitoris, com una disminució puntual de la gana, vòmits o diarrea. La pèrdua generalitzada del pèl, tan característica en les persones, no la veiem en animals.
Els veterinaris oncòlegs busquem les millors opcions per a l’animal i per a la seva família, valorant cada cas de manera individual, explicant tots els detalls i oferint acompanyament i suport en el procés, la presa de les decisions, i els controls i actes que formen part d’aquest camí.
L’objectiu final de l’oncologia veterinària no és només allargar la vida a qualsevol preu, sinó aconseguir que els animals continuïn gaudint d’una bona qualitat de vida, fent allò que més els agrada: passejar, jugar, menjar i compartir temps amb la seva família.
Ingrid Bellot, veterinària a La Veterinària de Sarrià, certificada en oncologia (GPCertOnco).
