Publicitat

Canteu, esperits, canteu

La Leoni ha decidit agafar els seus dos fills i muntar-los en un cotxe decadent amb una companya de feina

spot_img

Publicat el 30.11.2018 9:00

Les ressenyes de la Casa Usher

Casa Usher

La història de Canteu, esperits, canteu de Jesmyn Ward (Edicions del Periscopi/editorial Sexto Piso) està explicada a tres veus: La de la Leoni, una mare jove i perduda. La d’en Jojo, el seu fill de dotze anys amb un do heretat de la seva família materna, que comparteix amb les dones de l’estirp i que està molt vinculada a la religió espiritista del sud d’Estats Units. I la d’en Richie, un esperit que es troba atrapat en els llimbs.

Publicitat

La Leoni ha decidit agafar els seus dos fills i muntar-los en un cotxe decadent amb una companya de feina (ionqui com ella i que també té el seu marit empresonat) per anar a buscar a la presó en Michael, el seu gran amor, pare dels seus fills i que sempre ha avantposat a qualsevol altra persona.

Publicitat

El seu fill Jojo, que per experiència desconfia de la seva mare, del seu humor voluble i de totes les seves idees, preferiria quedar-se amb els seus avis, qui s’han fet responsables de tots ells des de sempre, però no li queda més remei que fer el viatge amb la seva mare a càrrec de la seva germana petita Kayla fins a la presó de Parchman. En arribar a la presó s’uneix al grup familiar l’esperit d’un noi, en Richie, que reconeix en el Jojo el seu antic company d’empresonament: en River, l’avi dels nens. L’esperit necessita saber què va passar en el moment de la seva mort per poder descansar finalment i creu que en River, el seu amic i protector, pot ajudar-lo a travessar el llindar.

Amb aquests tres fils, l’autora teixeix un viatge que travessa Estats Units i indaga en l’origen del dolor i la violència en la família d’en Jojo, de la mateixa manera que aquest dolor i violència també és part de la història del país. Ward ens parla de com el passat corca les relacions actuals dels diversos membres, de com els morts estan més que presents en el nostre dia a dia, i de com és de difícil intentar ignorar les arrels i les tradicions en tant ens conformen com a individus.

Casa Usher C. Santaló, 79

Et vols comprometre amb el periodisme de proximitat, rigorós i cooperatiu? Fes-te subscriptor per només 5€ al mes i passa a formar part de la comunitat El Jardí. Entre tots garantirem el futur de la publicació!
spot_img
[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

Miriam Reyes: de la poesia del cos a la memòria de Veneçuela

L'autora gallega participarà en el club de lectura de la Casa Usher el 17 de novembre per presentar "La edad infinita"

Les ressenyes de la Casa Usher: Anna Starobinets

Aquesta tardor arriba la seva novel·la més ambiciosa El vado de los zorros, un thriller místic i fantàstic ambientat a la frontera entre Manxúria i la Unió Soviètica el 1945

Un avió de paper per viatjar en qualsevol moment

Com que encara no estem preparades per deixar les vacances enrere, la Casa Usher ha triat dos llibres que parlen de dos viatges ben diferents, una lluna de mel a Itàlia i un parell de setmanes d’agost a la Grècia

Ressenya: “Morir con plantas medicinales”

De la poeta, pintora i cineasta iraniana Atieh Attarzadeh, és la seva primera novel·la que es va convertir en un fenomen de popularitat al seu país, on va arribar a vendre quaranta edicions i ser una de les obres més destacades de la literatura persa contemporània
spot_img

El sarrianenc Oriol Pla, primer català guanyador d’un Emmy

La sèrie, disponible a Disney+, ofereix una versió ficcionada de Giner, encarnat per Pla, que al llarg de sis episodis acompanya l’espectador en un recorregut dolorós però terapèutic, i que alhora transmet esperança a qui es troba en una situació similar. En el seu discurs, l’actor sarrianenc va dedicar el premi al seu director, agraint-li profundament l’oportunitat i el repte: “No podré agrair-t’ho mai prou. Mereixes viure en veu alta, amb orgull i meravellosament.” La gala de premis, que es va celebrar la nit del 24 de novembre a Nova York, va tenir un altre guanyador espanyol que es va endur l'Emmy Internacional a millor documental esportiu. Es tracta de #SeAcabó: diario de las campeonas, dirigit per Joanna Pardós, que relata la història del petó no consentit a la futbolista Jeni Hermoso després de la victòria d'Espanya al Mundial de futbol femení de 2023. Ambdós han rebut el reconeixement a les xarxes del president del Govern d'Espanya, Pedro Sánchez, i del president de la Generalitat de Catalunya, Salvador Illa: "Històrics Emmys Internacionals amb segell català!"

Èxit al concert solidari del Rotary: Sant Vicenç balla al ritme del Free Choir

La setena edició d'aquest esdeveniment ha portat per lema "Cultivant Noves Oportunitats", a favor del programa Assís Verd

El miratge de la igualtat i el seu impacte en les relacions sexoafectives entre adolescents

La igualtat efectiva entre homes i dones no és una realitat encara, i assumir com a societat que hem assolit la igualtat real té repercussions negatives en molts àmbits

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí