Organitzar-se per quedar-se: Cassoles respon a les traves a la pròrroga del lloguer

Societat

Sofia Puvill Balcells

La Laia, veïna del barri de Cassoles, ha intentat acollir-se a la nova pròrroga de contractes de lloguer, però la propietat li ha parat els peus. “Ahir em van escriure dient que no acceptaven la pròrroga i que estaven a l’espera de la resolució parlamentària”, explica a El Jardí. Una resposta que, segons denuncia, no s’ajusta al que estableix la normativa actual, ja en vigor.

Fa més de dotze anys que viu al mateix pis, tot i que la seva situació contractual ha estat marcada per la inestabilitat. “Des del 2020 estic encadenant pròrrogues anuals. Cada any estàs pendent de si et renovaran o no, és una situació d’indefensió absoluta”, assegura. Aquest any, per primera vegada, la propietat li ha comunicat que es tracta de l’última renovació, “sense marge per negociar”. Davant d’aquest escenari, ha decidit assistir a l’assemblea que el Sindicat d’Habitatge del barri ha convocat pel pròxim dilluns 20 d’abril a Vil·la Urània; com també ho ha fet el Sindicat de Llogateres a escala conjunta, en diversos barris i ciutats.

Es tracta d’una assemblea oberta amb l’objectiu d’informar i assessorar el veïnat sobre les noves opcions de pròrroga dels contractes de lloguer. La trobada arriba en un moment clau, marcat per la recent entrada en vigor d’un decret que permet, en determinats casos, allargar els contractes fins a dos anys més. El Congrés dels Diputats votarà el decret el proper 28 d’abril, i, segons la veu sindical, el més probable és que el tombin. 

Segons expliquen des de l’organització, la convocatòria respon a l’augment notable de consultes rebudes les darreres setmanes, especialment per part de persones a qui els finalitza el contracte aquest 2026. Aquest any coincideix amb el venciment d’un gran gruix de lloguers formalitzats durant els anys posteriors a la pandèmia, fet que ha generat una situació de pressió creixent sobre el mercat residencial del barri.

En aquest sentit, l’Albert, membre del sindicat, insisteix en la urgència del moment: “És una finestra d’oportunitat que està a punt de tancar-se. Hi ha molta gent a qui se li acaba el contracte ara i pot acollir-se a aquesta pròrroga”. Segons explica, el procés és relativament senzill, però “requereix conèixer bé els passos”. Es tracta d’enviar una sol·licitud formal a la propietat, per burofax.“Un cop expresses la voluntat, la llei ja t’empara”.

La Itziar, una altra membre de l’organització des de la seva creació i de la COSHAC, no es troba entre les persones que poden acollir-se a la pròrroga. “No sóc un cas afectat directament”, matisa. Tot i això, participa activament al Sindicat d’Habitatge de Cassoles i, segons relata, diverses persones que ja han tramitat la pròrroga estan trobant resistències: “Hi ha companyes que ja han enviat el burofax i la propietat els està dient que fins que no es convalidi el decret no ho acceptaran. I això no és així”.

“La força que tenim és col·lectiva”

El grup d’habitatge manté que la trobada servirà per explicar de manera detallada en què consisteix aquesta nova pròrroga, quins requisits cal complir i quins passos s’han de seguir per sol·licitar-la. En concret, es facilitaran plantilles i s’oferirà suport pràctic per tramitar la petició, que s’ha de comunicar formalment a la propietat o a la immobiliària.

“El que farem dilluns és molt pràctic”, explica l’Albert. “Comprovarem cas per cas si la persona pot acollir-s’hi i l’ajudarem a omplir els documents. També explicarem com enviar-los correctament, perquè això és clau perquè tingui validesa”. Afegeix que “hi ha gent que no ha enviat mai un burofax i això pot generar dubtes”.

La sessió inclourà, a més, una introducció al funcionament i els objectius del sindicat, així com al marc general de la lluita pel dret a l’habitatge. “No és només explicar un tràmit. Volem que la gent entengui d’on surt aquesta mesura i que s’organitzi”, assenyala. “La força que tenim és col·lectiva, i aquests moments són també una oportunitat per reforçar-la”, sosté.

Per fer front a la previsió d’assistència, s’habilitaran dues sales a Vil·la Urània i es preveu organitzar una assemblea específica centrada en aquesta qüestió. Des del Sindicat també remarquen la importància d’arribar a tot el territori: “La idea és que això no es quedi només en una assemblea, sinó que es pugui replicar a altres barris aprofitant la xarxa que ja existeix”. A propòsit d’això, des del Sindicat avisen que el termini és molt curt i “que el més probable és que no s’allargui. És un dret que, si no s’exerceix ara, es pot perdre”.

Necessitat d’espais

Pel que fa al cas de Laia, interpreta que la negativa de la propietat respon a una estratègia per esquivar la regulació de preus: “En zones tensionades no poden apujar el lloguer, així que els interessa que marxis per poder fer un nou contracte amb un preu més alt”. Tot i això, assegura que mantindrà la sol·licitud de pròrroga, malgrat la incertesa sobre com s’acabarà aplicant la llei.

La veïna també denuncia les dificultats per accedir a l’assessorament institucional: “Vaig demanar cita i me la donaven molt tard, i després em van derivar a un altre servei sense hora fins a gairebé l’últim dia”, explica, denunciant la manca de recursos davant l’augment de casos.

Des del sindicat insisteixen que “si ho fas dins del termini, la pròrroga s’hauria d’aplicar automàticament”. Al mateix temps, la Itziar afegeix els possibles litigis amb la propietat “s’hauran d’afrontar més endavant”. Vinculada al sindicat des dels seus inicis, destaca també la importància de l’organització col·lectiva en aquest moment. “Totes les persones que teníem amb problemàtiques de lloguer coincideix que ara se’ls acaba el contracte”, apunta. Aquest context reforça, segons diu, la necessitat d’espais com l’assemblea de dilluns per compartir informació.