Notícies de Sant Gervasi
Juanjo Compairé
En un acte organitzat per Barcelona en comú de Sarrià-Sant Gervasi, el comissionat d’Educació i Universitats de l’Ajuntament, Miquel Àngel Essomba, va presentar el proppassat dia 31 de maig a la Biblioteca “Joan Maragall” les línies mestres de la política educativa municipal.
La creació d’aquesta figura del Comissionat implica que l’Ajuntament vol prendre les regnes de tot l’ensenyament de la ciutat. Essomba, destacat pedagog, va assenyalar alguns principis fonamentals del camí que està impulsant el govern de la ciutat: una educació en mans de la comunitat educativa i no només en mans dels directius (recordem que la llei Wert treu poder als Consells escolars); l’educació com a lluita contra les desigualtats socials entre territoris; l’ensenyament concebut com l’aprenentatge al llarg de tota la vida, també de les persones adultes; la dignificació de l’educació enfront del deteriorament dels darrers temps ocasionat per les retallades.
El govern fa una aposta per l’escola pública. La ciutat té un clar dèficit en l’oferta de places públiques, situada al 40% quan a la resta del territori català és del 60%. L’augment d’aquesta oferta a la ciutat fins a situar-la al 50% és una de les apostes. El dèficit és sobretot notable a les escoles bressol, on s’han obert 10 centres nous, sobretot a l’Eixample. A secundària, l’obertura de 12 centres contribuirà a acostar-nos a aquest equilibri. S’han concedit, a més, ajuts econòmics a 144 centres públics per a sortides i activitats. Hem de tenir en compte que aquestes despeses marquen sovint la frontera de l’exclusió per motius econòmics i socials.
L’Ajuntament impulsarà l’ensenyament
de les ciències i de la música i l’art,
però no es fa cap esment de les Humanitats
L’educació al llarg de tota la vida implica l’objectiu que el 2020 el 90% del jovent tingui una titulació més enllà de l’ensenyament obligatori. Cal, per això, un canvi cultural per a una societat nova. Per tal de recuperar joves perduts al llarg de l’ensenyament obligatori s’ha creat una “Taula de segones oportunitats educatives” i un impuls a l’escola inclusiva pública, perquè actualment l’educació especial està majoritàriament en mans privades. També l’Ajuntament promocionarà la preinscripció de persones adultes, així com la renovació d’aquestes escoles i concep la ciutat com a ciutat universitària i de recerca, en busca de l’excel·lència educativa. S’ha creat un Consell on són presents les universitats, el govern de la ciutat i la ciutadania.
Innovació educativa
Fotografies de Juanjo Compairé
També s’ha impulsat un programa específic d’innovació educativa, que acompanyi els i les docents que ja són líders, els doni eines i recursos, a través de xarxes de centres per al canvi educatiu. Aquest programa intenta anar més enllà del moviment anomenat “Escola nova 21”. El programa pretén canviar la cultura institucional i passar de la competència entre els centres a la col·laboració en xarxa. En aquest sentit, anuncia el llançament dels projectes educatius a nivell de barri entre els centres presents, que cooperaran en funció de les necessitats detectades. Si ja tenim un Projecte educatiu de ciutat, ara caldrà fer convergir les iniciatives educatives i culturals en l’àmbit de cada barri en un projecte en què participin les entitats locals, les entitats d’educació en el lleure de base comunitària, etc. De fet, dintre del pla de barris, s’han seleccionat 10 barris on aquest projecte pilot es tirarà endavant el curs vinent. Cap al nostre districte.
És significatiu sentir al Comissionat anunciant que l’Ajuntament impulsarà l’ensenyament de les ciències d’una banda, i d’altra el de música i art i no faci cap esment de l’ensenyament de les Humanitats, tan necessari avui en dia.
El Comissionat va ser presentat per la nova Consellera d’educació del districte, Raquel Prado. La quarantena de persones assistents i que gairebé omplien la sala d’actes, van plantejar moltes qüestions referents sobretot a les característiques particulars del nostre districte, on l’oferta d’ensenyament privat està sobredimensionada, creant problemes fins i tot de mobilitat de la ciutat. Tampoc no tenim cap línia de FP als centres públics del districte.
Les intervencions des del públic assistent insistien en aspectes qualitatius: què entenem per “inclusió”, “excel·lència” i “innovació” en un context on creixen les desigualtats de tota mena i la tendència a l’elitisme sobrevola l’educació? Quin paper han de tenir els equipaments culturals (Biblioteques, Centres cívics) en el projecte educatiu de barri?
I sobretot, què significa “educació pública”? Al llarg del debat és féu palesa una idea: hi ha escoles de titularitat pública amb funcionament proper a les escoles privades i escoles de titularitat privada que tenen vocació de servei públic. Caldrà, en paraules del Comissionat, filar molt prim o “fer servir el bisturí” per destriar el que és genuïnament públic. De ben segur que en seguirem parlant
