Entrevista
Jesús Mestre
Mossèn Carles deixa la rectoria de la Bonanova després de més de trenta anys com a rector de Sant Gervasi. Com ell mateix diu, potser aquest és un rècord Guinness. En una entrevista amb El Jardí confessa que sempre s’ha sentit molt ben acollit pel veïnat.
Després de 32 anys com a rector de la Bonanova, us jubileu amb 88 anys. No és una edat molt avançada per jubilar-se?
En aquest cas, la jubilació depèn de la salut. M’hauria d’haver jubilat abans, quan tocava, però no em penedeixo gens d’haver aguantat uns anys més a la parròquia de la Bonanova.
Vau arribar a la Bonanova després d’una llarga trajectòria per diverses parròquies del país: Argentona, Piera, la Mercè de Barcelona, Sant Joan de Gràcia, el Pilar i, finalment les dels Sants Gervasi i Protasi i Mare de Déu de la Bonanova. Ha estat un llarg aprenentatge?
Vaig cantar missa als 24 o 25 anys. Vaig anar de pràctiques com a capellà al barri del Congrés, a la parròquia de Sant Pius X que acollia els veïns dels habitatges acabats de construir. De sobte, et trobes cada cap de setmana que estàs de mitjana unes set hores confessant. Vaig aprendre en poc temps molt més del que m’havien ensenyat al Seminari, vaig tocar de peus a terra.
“Vaig aprendre en poc temps molt més del que m’havien ensenyat al Seminari”
Vau entrar com a rector a la parròquia de la Bonanova l’any 1991.
El 1991 sortia del Pilar, que era una escola que tenia una parròquia, i jo vaig procurar que fos una parròquia que tenia una escola a dins i atenia un miler d’alumnes. Aleshores era el delegat diocesà de les escoles parroquials del bisbat. Al Pilar hi vaig estar 16 anys i, d’alguna manera havia capgirat la situació, havia fet comunitat, però el pes de l’escola continuava sent molt fort, m’aixafava. Llavors em van proposar anar a la Bonanova, que estava vacant per la mort de l’anterior rector, Joan Oriol.
Com et vas trobar la parròquia?
Força desordenada. Hi vaig aplicar un principi bàsic que sempre intento aplicar en arribar a un nou destí: en primer lloc, saber quin tipus de gent hi ha. El primer any no cal dir res, i a partir del tercer any cal actuar amb una gran prudència. De seguida, em vaig adonar que la Bonanova estava en una plaça que s’havia convertit en un espai molt anònim: autobusos, cotxes… Aleshores vaig intentar convertir la plaça en un lloc per estar, per fer-hi activitats, en definitiva, fer barri.
Amb l’ajuda d’algú?
Amb la col·laboració de les associacions de Sant Gervasi, com són els comerciants, veïns, etc. Així es va aconseguir crear un ambient de barri. En l’àmbit de parròquia, tenia la idea d’obrir portes, que passés l’aire, que fos oberta a tothom. Entre una cosa i l’altra, s’ha assolit crear un ambient de Sant Gervasi que, quan hi vaig arribar, no hi era, només hi havia individualitats.
Quins han estat els moments més complicats d’aquesta trajectòria com a rector?
Em vaig cuidar de les escoles parroquials durant 25 anys i aquí he de dir que va ser un calvari per mi. En canvi, a Sant Gervasi vaig tenir des de bon principi molta col·laboració. Tot se’m va fer molt fàcil i em costa poder destacar algun problema en concret. Sempre hi ha hagut molts col·laboradors i sempre he volgut consultar tot el que anava fent. No és en absolut una parròquia conflictiva, sempre m’hi he sentit molt bé.
“La Bonanova no és en absolut una parròquia conflictiva”
I els moments més satisfactoris?
Durant 25 anys ha vingut un teòleg, que viu a Xile, per donar-nos formació. Ens ha ajudat molt. També ha sigut molt bonic aquests anys, des del 2010, quan Maria del Mar Bonet ha vingut a interpretar el Cant de la Sibil·la la nit de Nadal, i ho ha fet al llarg de més de deu anys. Igualment, he comptat amb la col·laboració de molta gent, de les associacions de Sant Gervasi amb qui hem organitzat les festes majors o les cavalcades de reis. Sempre m’ha agradat seguir un lema que regeix moltes de les meves actuacions: “Ser per als altres un camí que s’utilitza, i tot seguit s’oblida”.
Què ens dius de la Llar de Mossèn Lluís Vidal i l’assistència a la gent gran?
Abans, la gent es feia gran més aviat. Ara es fa gran molt més tard i, per tant, falta comptar amb una certa joventut. Avui la gent se sent sola, però estan ben acompanyats per cuidadors o cuidadores que, la majoria, són de països, cultures i mentalitats molt diferents. Avui, la gent gran està acompanyada, però es troba sola perquè no té la família o els amics a prop. Això es nota molt a la Llar, ja que no hi ha tanta afluència i sobretot no hi ha gent prou activa. També hi havia el recapte d’aliments, on la parròquia havia tingut una iniciativa molt activa, però ara cada cop té menys paper. Els supermercats i el Banc dels Aliments se n’encarreguen de tot. Igualment, s’ha notat la pandèmia, ara costa més trobar voluntariat. Tot canvia i cal adaptar-se als canvis.
“Les portes de l’església estan ben obertes i qui vol pot entrar”
La parròquia també està vinculada a l’Arxiprestat de Sant Gervasi. Quina és la seva tasca?
He estat l’arxipreste de Sant Gervasi durant 18 anys… fins que vaig decidir no presentar-me a la reelecció. L’Arxiprestat reuneix les nou parròquies de Sant Gervasi i fa una tasca de coordinació en temes com Càritas, catequesi, etc.
Què destaqueu del llegat que deixeu a la parròquia?
La disponibilitat d’acollir a tothom. Sempre he procurat acollir tothom. La porta estava oberta i el cor encara més. Les portes de l’església estan ben obertes i qui vol pot entrar. I cal que es vegi ben clarament.
Sabeu qui serà el nou rector de la Bonanova?
Serà l’Alexandre Marzo, l’actual rector d’Argentona i una persona molt vàlida. Està previst que s’incorpori com a rector a l’octubre. A mi em preparen un reconeixement el diumenge 17 de setembre, a les 19 h de la tarda, aquí a l’església de la Bonanova.
“És significatiu que el papa Francesc no vulgui viure al Vaticà”
Què penseu del pontificat de Francesc?
A tothom l’ha sorprès la modernitat que ha portat Francesc al Vaticà. És una persona humil i molt oberta. És ben significatiu el fet que no vulgui viure al Vaticà; viu al convent de Santa Marta i allà pot tractar amb la gent, pot reunir-se amb els bisbes i altres persones que el visitin. És una persona propera i parla un llenguatge planer i fàcil d’entendre. Evidentment, té enemics, més a dintre que a fora, però se’n va sortint. I tot allò que ell està fent, tot es quedarà, ningú podrà fer marxa enrere. Les seves pautes de renovació de la Cúria, la internacionalització dels càrrecs eclesiàstics… esperem que visqui dos o tres anys més i pugui acabar la seva tasca. Els jesuïtes tenen una gran categoria intel·lectual.
“Els darrers anys s’ha produït un acostament entre Sarrià i Sant Gervasi”
Com a fill de Sarrià, com valoreu les relacions entre sarrianencs i gervasiencs?
Crec que en aquests darrers anys s’ha produït un acostament entre Sarrià i Sant Gervasi, sobretot quan Sant Gervasi s’ha sentit més barri i ha pogut comunicar-se amb veu pròpia amb Sarrià, que no ha perdut mai la seva condició de barri. Ara mateix hi ha molt bona sintonia… a cada costat de la Bonanova. Cada barri té el seu estil.
Teniu algun missatge per als vostres feligresos?
Espero que continuïn sent com són: gent oberta, amable, acollidora… M’ho han facilitat sempre tot. I els hi agraeixo molt. M’ho han posat molt fàcil a l’hora de ser el rector de la Bonanova al llarg d’aquests 32 anys, cosa que potser és un rècord Guinness.
