Societat
El Jardí
Després de 32 anys com a rector de la parròquia de la Bonanova, mossèn Carles Sauró anuncia que es jubila a finals d’aquest curs. La jubilació es farà efectiva el pròxim mes de setembre, un cop passat l’estiu, tal com recull el Butlletí Bonanova informa del mes de juliol, l’òrgan de comunicació de la parròquia de la Bonanova.
Mossèn Sauró ha estat una persona sempre oberta a col·laborar amb el barri, present tant a les festes majors, a les cavalcades de Reis i en activitats solidàries, com en els recaptes d’aliments. Ha treballat activament perquè la Parròquia de la Bonanova, l’Associació de Veïns de Sant Gervasi de Cassoles i Barnavasi fessin pinya en la majoria accions i activitats socials del barri. Fa uns anys, El Jardí li va dedicar una entrevista.
A continuació reproduïm el text que ha publicat el Butlletí Bonanova informa…
COMIAT AGRAÏT
La meva vocació és de Sacerdot Diocesà i certament n’estic content perquè ho vaig encertar de ple. Soc conscient que sempre m’he sentit ocell de bosc. La gàbia del seminari era una etapa a superar i així va ser, gràcies als bons amics i a algunes persones de seny com Mn. Pere Llumà, que vaig anar trobant en el camí de la meva llarga carrera.
L’etapa Diaconal, molt positiva. Tots els diumenges a les Barraques de Montjuïc, gent molt noble. Vaig celebrar-hi el primer Bateig. Això em va fer sentir “progre”. Tot just ordenat sacerdot, cap a la parròquia de Sant Pius X. Any de Convictori i de pràctiques els caps de setmana. Un any feliç de la meva carrera. El Bisbe et concedeix llicències per confessar, però et dona el consell de què “no os prodigueis”. El primer cap de setmana a la parròquia em passo set hores al confessionari. La setmana següent vaig aprendre més moral que l’estudiada al seminari.
Tot just acabat el curs em brinden l’oportunitat d’anar a passar l’estiu a Argentona. Vaig sentir-me com un senyor de Sarrià, però vaig quedar esgotat. Comença la tardor i, per correu, arriba un sobre a nom del Sr. rector. Després d’obrir-lo em fa saber que es tracta del meu nomenament com a Vicari de Piera. Així anaven les coses en aquells temps. El mapa em va ajudar a trobar aquest poble estimat que mai oblidaré. Al matí sortia d’Argentona i a la tarda ja estava incorporat al meu nou destí. La rebuda fou genial. En primer lloc, un recorregut de dos quilòmetres a peu des de l’estació del tren, amb sotana i maleta inclosa, fins a arribar a la parròquia. Ni cal dir que, prèviament, vaig haver de preguntar vàries vegades el camí per finalment trobar el Sr. rector, el seu pare, la seva mare, la seva germana i el gat que ja m’esperaven.
La meva estada a Piera va ser llarga, doncs, per sort, es van oblidar de mi. Entre el Sant Crist de Piera i la boníssima gent dels camps, vaig entendre moltes paràboles de l’Evangeli, sobretot la del “Sembrador”. Un canvi de decoració al Bisbat fa que ara es dediquin a buscar els pastors oblidats i rebo el nomenament de Vicari de la Basílica de la Mercè. El meu pas hi fou com el d’un meteorit, però va servir per refermar la meva amistat amb la Mare de Déu.
Després, Sant Joan de Gràcia. A l’estimat Mn. Pere Batlle, comentant amb el Bisbat sobre la meva personalitat, li donen el següent informe: “molt bon xicot, de tot et dirà que sí, però farà el que li doni la gana”. La informació, lògicament, procedia del seminari. Tenien tota la raó. Era l’única manera de sortir-ne sencer. L’amistat amb el Bisbe Ramon Torrella, de qui vaig ser secretari, fou un privilegi i a la vegada un afermament de la meva personalitat.
La meva dedicació a les Escoles Parroquials em va portar a la parròquia del Pilar. Vaig intentar que en lloc d’una escola que tenia una parròquia, fos una parròquia que tenia una escola parroquial. La tasca no fou gens fàcil. El Pilar, una parròquia molt germanívola i entranyable. Finalment, com a culminació d’una vida de servei i entrega a l’Església i als germans, la Providència m’ha portat a aquesta estimada parròquia dels Sants Gervasi i Protasi i Mare de Déu de la Bonanova. Una parròquia de la part alta de la ciutat on hi he trobat molts bons col·laboradors i amics, una assistència considerable a les celebracions i molt fàcil de sintonitzar amb tothom.
Ha estat en aquesta llarga etapa de trenta-dos anys en la que més he gaudit en el tracte personal, com a sacerdot, en la que he trobat totes les facilitats per compartir amb els amics com un més de la colla i en la que, també, he tingut la sort, en els moments difícils, de trobar-hi sempre la persona que em podia donar un cop de mà.
Us estaré sempre eternament agraït. Ben vostre
Mn. Carles Sauró
