Nomenclàtor
Jesús Mestre Campi
La part alta del carrer Aribau, entre la Diagonal i la Via Augusta, no va ser projectada per Ildefons Cerdà en el seu pla d’Eixample de Barcelona, ni va ser urbanitzada a mitjan segle XIX, com la resta del vial. La prolongació del carrer es va fer molts anys després de l’agregació de Sant Gervasi de Cassoles, a partir de 1928 arran d’un projecte que va afectar la finca i edifici de l’escola de Les Dames Negres, de les Germanes del Nen Jesús. Avui l’escola és gestionada pels Jesuïtes. La dedicació del carrer és per Bonaventura Carles Aribau i Farriols, escriptor, polític i economista nascut a Barcelona el 1798.
L’obertura del carrer Aribau va suposar la desaparició dels carrers de Prim, del Lledoner i de Lanuza, que coincidien amb el traçat del nou vial, a part d’enderrocar força cases i part del convent de les Dames Negres. Es van respectar, però, les façanes dels carrers esmentats orientades al nord-est. La part de la Diagonal fins a la Travessera ja estava oberta i urbanitzada a finals dels anys vint quan es va construir l’edifici David, a Aribau 230-240, una construcció de caràcter industrial de vuit plantes, d’estil classicista inspirat en l’Escola de Chicago, obra d’Ignasi Mas Morell. Es va inaugurar el 1931 com un garatge, taller i lloc de fabricació i muntatge pels taxis David.
La part entre Travessera i la Via Augusta es va anar urbanitzant més a poc a poc. De fet, fins als anys seixanta no es va acabar d’obrir del tot el carrer, i aleshores encara hi havia molts trams per urbanitzar, sobretot al costat on les façanes de les cases s’orienten cap a l’est. Així, la majoria dels edificis són dels anys seixanta i setanta, de sis o més plantes d’alçària i amb amplis habitatges de caràcter residencial per a famílies de classe mitjana alta.
Actualment, el carrer Aribau és una de les principals vies de trànsit de Galvany, en sentit mar-muntanya (la veïna Muntaner ho és de muntanya-mar). Atrau comerç i hi ha diversos establiments hotelers, però manté el caràcter residencial.
