Nomenclàtor
Jesús Mestre Campi
El carrer de Calatrava, un dels principals vials de la part nord del barri de les Tres Torres, uneix la Via Augusta amb el passeig de la Bonanova. La seva urbanització ja està prevista en el plànol de Mariné, de l’any 1888, però el 1901 encara no s’havien iniciat les obres. De fet, llavors, en aquesta part de les Tres Torres que formava part del municipi de Sarrià, delimitat per la Bonanova, Anglí, avinguda del Carril o de Sarrià (Via Augusta) i el carrer de les Escoles Pies, només hi havia algunes antigues masies i el territori, principalment agrícola, estava molt repartir entre un munt de petits propietaris.
A inicis del segle XX s’inicia la urbanització d’aquest territori, primer entorn de l’avinguda del Carril i del passeig de la Bonanova. Calatrava, llavors conegut com a carrer del Comerç, és un bon exemple de com es va fer la urbanització. Cap al 1930, s’havia construït pel sud fins al carrer del Doctor Carulla, i pel nord fins al carrer Emancipació que encara no connectava amb Comerç o carrer Bernat de Sarrià, com es coneixia a partir de l’annexió a Barcelona, el 1922; tampoc arribava fins a la Bonanova.
Entremig, encara hi havia una extensa zona per urbanitzar, i el vial no tenia continuïtat. La urbanització es va continuar a partir dels anys quaranta, quan ja es coneixia com a Calatrava, dedicació que feia referència a l’orde militar i religiosa més antiga de la península Ibèrica.
La part nord i sud del carrer
A la part nord, darrere del cementiri de Sarrià, hi havia un gran magatzem de fusteria, de l’empresa Casajuana, construït l’any 1915. El 1940 s’hi va instal·lar la fàbrica de teixits de cotó i mescla dels germans Josep i Agustí Pueyo, fins al 1995, quan l’empresa va tancar. En aquesta zona es va formar un petit barri de cases de caràcter popular, probablement habitatges d’obrers de la fàbrica, algunes de les quals encara subsisteixen.
A la part de baix, a la cantonada amb el carrer del Doctor Carulla, l’escultor Josep Clarà va comprar una finca el 1942 on es va fer construir el taller i l’habitatge, a partir d’uns plànols de l’arquitecte Ramon Duran Reynals. Després de la mort, la propietat va passar a l’Ajuntament de Barcelona que, seguint els tractes de la donació de l’escultor, va obrir el 1969 el Museu Clarà. Posteriorment, aquest museu va passar a ser l’actual Biblioteca Clarà.
