31.7 C
Sant Gervasi
| Divendres 23 de juliol de 2021 |
Publicitat

Carrer d’Àngel Guimerà

La part baixa del carrer era de caràcter més popular, amb cases on vivien artesans i jornalers, mentre que a partir del carrer de les Tres Torres hi dominaven les torres més grans

Publicitat
Publicitat
Jesús Mestre
Historiador, especialitzat en la història de la ciutat de Barcelona. Director de la revista L'Avenç els anys 1988 i 1989, i de Plecs d'Història Local des de 1989 fins al 1997. Com editor, he coordinat obres col·lectives com ara el Diccionari d'Història de Catalunya (1992), l'Atles d'Història de Catalunya (1995), entre altres, publicades a Edicions 62. Col·laboro en la constitució de l'Associació Cultural Casa Orlandai, de la que vaig ser el primer president, el 2007. He escrit els llibres L'Abans. Barcelona Vila de Sarrià, recull gràfic 1874-1975 (2012) i Sant Gervasi de Cassoles (2013). El 2014 vaig fundar El Jardí, aventura en què persisteixo

Nomenclàtor

Jesús Mestre

A finals del segle XIX, la part baixa de les Tres Torres, per sota de l’actual Via Augusta, estava molt poc urbanitzada: gairebé només hi havia algunes grans finques i torres com la Gironella i la Nena Casas. A partir de la urbanització d’aquestes grans finques van sorgir diversos carrers, com els de Gironella, Castellnou, la Nena Casas, el del Doctor Roux, el d’Àngel Guimerà i el de Calatrava, i els transversals del Rosari, Alt de Gironella, de les Tres Torres, el de Buïgas, la plaça d’Eguilaz, i el carrer de José d’Aguiló. Aquestes urbanitzacions i la construcció d’habitatges i d’algunes fàbriques es van fer sobretot durant les primeres dècades del segle XX.

La urbanització del carrer d’Àngel Guimerà es va aprovar el 1903 i va rebre primer el nom de Romaní, un dels propietaris de la zona, però els anys vint es va canviar per la dedicació a Àngel Guimerà. El carrer s’iniciava a la part alta de les instal·lacions esportives del Real Club de Polo, fent cantonada amb José d’Aguiló, i arribava fins a l’avinguda del Carril (l’actual Via Augusta). La part baixa del carrer era de caràcter més popular, amb cases on vivien artesans i jornalers, mentre que a partir del carrer de les Tres Torres hi dominaven les torres que, a prop de l’avinguda del Carril, eren més grans. Era, com la resta del barri, un carrer residencial, caràcter que actualment manté. De fet, s’han mantingut força cases i torres de fa cent anys i s’hi respira un ambient de tranquil·litat.

Quan es va fer la ronda de General Mitre, aquesta part del barri va quedar molt tocada: es van enderrocar moltes torres i fins i tot va desaparèixer la part baixa del carrer Calatrava, aleshores encara poc edificada. Una torre, la casa Grau, va quedar com aïllada a la cantonada d’Àngel Guimerà amb José d’Aguiló. Aquesta casa va allotjar durant un temps el Museu Napoleònic de Barcelona, com testimonia la gran àguila que es pot veure a la façana de l’edifici. Ens preguntem què ha passat amb les col·leccions del museu.

Fes-te subscriptor

Et vols comprometre amb el periodisme de proximitat, rigorós i cooperatiu? Fes-te subscriptor per només 5€ al mes i passa a formar part de la comunitat El Jardí

Publicitat
Publicitat

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.