Publicitat

La casa Dolors Solà

Arquitectura domèstica i detalls modernistes en un dels pocs habitatges unifamiliars conservats al carrer Ferran Puig

Publicat el 13.1.2026 6:00

Arquitectura

Jaume de Oleza

La casa Dolors Solà està ubicada al carrer Ferran Puig, número 22. Va ser construïda l’any 1911, tal com consta a la inscripció de la seva façana. Es tracta d’un modest habitatge de planta baixa i petites dimensions, situat en un solar allargat de forma rectangular amb un pati a la part posterior. L’edifici va ser projectat per l’arquitecte Josep Pausas i Coll. 

El carrer presenta un lleuger pendent i aquesta casa constitueix un dels pocs exemples d’habitatge unifamiliar de planta baixa que encara es conserven al carrer. El seu estil correspon al denominat modernisme popular, amb detalls i motius decoratius que embelleixen la façana, la simetria de la qual es trenca únicament per la ubicació de la porta d’entrada.

Publicitat

La façana principal es caracteritza pel revestiment amb falsos carreus i pels relleus florals situats als laterals de les obertures, així com als petits respiradors de la coberta. Destaca especialment el coronament de l’edifici, format per una silueta mixtilínia presidida per un pinacle vegetal al centre. Al mig de la façana s’aprecia un rombe decorat amb motius florals, en el qual figura la data de construcció: 1911. Una sanefa recorre la cornisa de la coberta i aporta caràcter a la composició del petit edifici.

Façana exterior de la casa Dolors Solà © Cristina García Bladé

L’any 2014 es va dur a terme una intervenció arqueològica al carrer Ferran Puig, uns quants números més amunt. Tot i que no es van detallar les troballes, es va constatar la presència d’elements històrics que podrien ser rellevants per a la zona.

Josep Pausas i Coll (1872-1928) va ser arquitecte municipal d’Igualada, Vallbona i Santa Coloma de Queralt, i va destacar especialment per les seves obres a Igualada. A més, va ser l’autor del pla d’eixample d’Argentona. La casa Dolors Solà constitueix un exemple senzill que ens permet comprendre com el modernisme català es va estendre més enllà de les grans obres institucionals i monumentals, i va deixar també l’empremta en l’arquitectura quotidiana de recursos modestos, com aquestes petites cases que embelleixen el paisatge urbà de les nostres ciutats.

Jaume de Oleza és arquitecte a cwork.

Il·lustració de la Casa Dolors Solà © Jaume de Oleza
spot_img
[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

La Biblioteca J.V. Foix: característiques de la construcció

Un espai obert, lluminós i participatiu que reforça la vida veïnal a la plaça de Sarrià

Torre Bernat i Creus: característiques i curiositats

Va ser projectada per Josep Masdéu Puigdemasa l’any 1906, per a l’empresa Bernat i Creus, els propietaris de la qual, Manuel Bernat Rovira i Joaquim Creus Grau, pintors i decoradors de professió, dirigien aquesta reconeguda firma ubicada al passeig de Gràcia

Vila Felisa: història i curiositats d’una torre unifamiliar de la Bonanova

Aquesta vila va ser construïda per l'arquitecte Jaume Gustà i Bondia l'any 1897 a instàncies de Felisa Vázquez, vídua de Flaquer. A la façana abunden diversos detalls neoclàssics que doten l'edifici d'un estil eclèctic

El Jardí 119, juliol de 2025

https://diarieljardi.cat/wp-content/uploads/2025/06/El_Jardi_119_Juliol25_ok.pdf
spot_img

Mor el poeta sarrianenc Frederic Bou

Autor de diferents llibres de poesia i narracions biogràfiques, com ara la Història de Sarrià en vers, era un incansable difusor de la cultura catalana i sarrianenca

Quan la política serveix per resoldre problemes: unanimitat per les Planes

"La incertesa urbanística no és un problema tècnic neutre; és un desgast emocional diari", una reflexió de Núria Satorra sobre l’acord unànime per desbloquejar la situació urbanística de Les Planes i situar el veïnat al centre de l’acció política

La Torre Avenir de la finca Muñoz Ramonet serà la nova seu de l’Acadèmia del Cinema Català

Les obres de rehabilitació, que costaran 2,8 milions d'euros, estan previstes a partir del setembre de 2026; l'acord s'inscriu en el procés de redefinició dels usos del conjunt de la finca perquè sigui un espai cultural de projecció nacional

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí