Per accedir al contingut crea un compte gratuït
Llegeix
Accés il·limitat: subscriu-te a El Jardí
Arquitectura
Jaume de Oleza
En l’actual encreuament viari que defineix la plaça Molina, podem trobar en un dels seus costats una gran font, construïda per iniciativa popular l’any 1874, i que constitueix l’element més antic d’aquest indret. Una font que proveïa d’aigua necessària molts habitatges que no en disposaven. Sembla ser obra de l’escultor Ramon Castañá.
Consta d’una base de pedra sobre la qual descansa un pilar quadrangular d’aproximadament quatre metres d’altura, en els costats del qual es poden apreciar els escuts de Barcelona, Catalunya, Espanya, i l’antic de la població de Sant Gervasi de Cassoles, quan encara era un municipi independent de Barcelona.
En un espai de la font avui buit, quatre forats delaten la presència d’una placa de marbre desapareguda que proclamava: “Homenaje al pueblo, varios vecinos, 1874”. Les dues grans piques semicirculars, amb la seva base cònica estriada, evoquen la solemnitat d’un baptisteri. I l’escut de Sant Gervasi, amb les quatre olles que han alimentat el debat sobre l’origen del topònim Cassoles, es completa amb dues palmes creuades, símbol dels màrtirs bessons sant Gervasi i sant Protasi. Entre els anys 1961 i 1964 la font fou retirada per permetre la reforma de la plaça, i posteriorment s’hi va afegir la base de pedra. Sembla que estava coronada per un fanal d’il·luminació.
La plaça Molina és, doncs, un mosaic de memòries. La font mutilada, com alguns l’anomenen per la pèrdua de la placa; el record del moviment d’avantguarda Dau al Set, amb Antoni Tàpies, Joan Brossa i Modest Cuixart, immortalitzat amb una placa al número 1, i el bust del poeta Joan Maragall, esculpit pel seu fill Ernest l’any 2010. Entre 1996 i 1998, els arquitectes Jordi Garcés i Enric Soria van reformar la plaça. I com a curiositat, les piques que recullen l’aigua de la font de la plaça Vila de Madrid, obra de 1958, i coronada per la figura d’una maja madrilenya, obra de l’escultor Lluís Muntané, recorden les d’aquesta font.
Jaume de Oleza és arquitecte a cwork.cat
Com es poden veure les revistes online?