Gent del Barri
Sofia Puvill Balcells
La Maria Fernández i l’Anna Arranz, copropietàries de la llibreria de Galvany Casa Usher (Santaló 79) s’han estrenat com a editores a finals del 2020 amb el llibre Vint-i-cin anys de llibreria. Apunts d’un dependent, recuperant un text de Carles Soldevila. En un moment que la cultura intenta sobreviure com pot a causa de la pandèmia, s’han bolcat en aquest projecte que asseguren que fa temps -gairebé tres anys- que porten treballant. Parlem amb elles d’aquesta experiència i de com estan vivint la crisi sanitària.
*Aquesta entrevista es va fer abans que el Govern anunciés que les llibreries podran tornar a obrir sense restriccions a partir del dilluns 8 de gener
Quines sensacions teniu després d’estrenar editorial l’any de la pandèmia?
Estem molt contentes. El text que publiquem havia estat editat fa molts de temps per la llibreria Catalònia -tancada des del 2013-, quan van fer els 25 anys i el van repartir entre els clients. Nosaltres havíem de celebrar el cinquè aniversari el març de l’any passat, i com que el confinament no ens va deixar, vam coincidir a portar alguna cosa nova i diferent el 2020. El 15 de desembre el vam posar a la venda. Vam arribar justíssimes.
Per què aquest text?
Ens vam trobar amb el text a la Fira del Llibre d’Ocasió, al Passeig de Gràcia, i ens va agradar molt. Des d’aquell moment vam començar a pensar d’editar-lo i, sobretot, de com fer-ho.
“Intentem contribuir a un model de ciutat que ens agrada, amb negocis personals i amb identitat pròpia”
El text recull les vivències del llibreter Marçal Pineda. Qui era?
És un pseudònim que feia servir Carles Soldevila. El va associar amb el dependent típic que ell havia vist en aquesta llibreria -Catalonia-, que sovintejava tant. Al llibre s’inventa un personatge, i amb tot d’anècdotes de la llibreria durant aquests primers 25 anys, fa com si aquest llibreter escrivís un dietari. Les diferents entrades són els diferents dies que escriu: com canvia la ciutat, com canvia la llibreria i com passen els anys per ell.
Un escrits molt particulars, m’imagino.
Sorprèn que el text, tot i estar editat al 1949, inclou moltes qüestions que són totalment vigents a dia d’avui. Ens hem sentit identificades en molts aspectes, i ara que el llibre ja s’ha començat a bellugar, la gent que l’ha llegit ho comenta. Vint-i-cinc anys de llibreria posa en relleu l’ofici, el dia a dia a les llibreries i tot el que fan, a més, a la ciutat de Barcelona. Tot allò que des d’aquí intentem sempre projectar. Ajudar a contribuir a un model de ciutat que ens agrada, amb negocis personals i amb identitat pròpia, en què hi hagi un ofici al darrere. Volíem que casessin totes aquestes coses i les vam poder lligar.
La Casa Usher heu fet cinc anys.
Les dues ens coneixíem d’haver treballat juntes a la Caixa d’Eines, una llibreria petita de l’Eixample, i teníem clar que aquesta havia de ser una llibreria de barri, amb el nostre fons, i a través de la qual recomanem als clients. Per això, des del principi vam voler crear un club de lectura. Una comunitat lectora implicada amb les escoles del barri i els diferents comerços. Aquesta, de fet, és una mica la idea que es reflecteix al llibre.
Comunitats lectores
Totalment. Llibreries que formen part de la xarxa de la ciutat i de la gent que hi viu. Una mica, l’ofici de llibreter és això: apropar i recomanar llibres, defensar la lectura crítica, fer comunitat lectora, etc. Aquesta és la feina que volem fer cada dia, a part de fer factures i albarans, devolucions i totes aquestes coses.
Generar activitat a la llibreria
Nosaltres tenim un pati fantàstic per fer-ho, o si no al menjador, que ja acull molts actes. Fem activitats per als nens, recitals de poesia, col·loquis, xerrades a partir d’assajos, alguna cosa de música, teatre… i la nostra activitat estrella, que serien els clubs de lectura. A més, també hem fet activitats sota demanda per a escoles, professorat o bibliotecaris. Ara mateix, participem en un programa de l’Ajuntament, ‘El comerç i les escoles’. És un intercanvi amb nens d’escoles molt diferents, que venen a la llibreria i els expliquem a què ens dediquem i com fomentem la lectura. És una experiència que ens encanta i que ens aporta molt. Ara, malauradament, des del març tot això no és possible. És millor adaptar-nos al que sigui fins que es pugui tornar a fer. Perquè segur que tornarem.
“Els dissabtes tenim una concurrència que entre setmana no hi ha”
Ara els dissabtes les llibreries heu de tancar.
Normalment, els dissabtes només obrim de 10 h a 14 h, però per lògica és un dia diferent a la resta de la setmana. Estem molt a prop del Mercat de Galvany, i els dissabtes tenim una concurrència que entre setmana no hi ha. Hi ha molta gent que aprofita per fer parada a la llibreria, o t’encarrega llibres i els ve a buscar aquell dia. Amb això sí que ho estem notant: aquest públic que abans teníem es perd.
De quina altra manera us està afectant la pandèmia?
Ara tanquem els migdies per poder menjar, netejar i descansar de la mascareta. Abans era un moment que aprofitaven treballadors de la zona per venir, però amb el teletreball els hem perdut com a clients. També és cert que moltes persones s’han desviat a les llibreries del seu barri o poble. A tothom li sobrevolava la idea que després de la campanya de Nadal hi hauria alguna restricció.
“Moltes persones s’han desviat a les llibreries del seu barri o poble”
Hi ha llibreries que han quedat més colpejades encara.
A nosaltres només ens afecta els dissabtes, però hi ha moltes llibreries de més de 400 metres que a la fase 1 els van deixar obrir una part, i ara els les tanquen: Alibri, la Casa del Llibre, Ona, La Central… no s’entén gaire bé. És una mica desesperant, perquè fas el que pots perquè tots estiguem segurs, i al final has de tancar.
Considereu que ara mateix teniu estabilitat?
La situació més inestable, sens dubte, va ser quan vam haver de tancar durant el confinament. No només vam haver de tancar durant dos mesos, sinó que coincidia amb el mes d’abril, i per a una llibreria com la nostra, mitjana-petita, és tranquil·lament un quart de la facturació de l’any. Ara, amb els dissabtes pensem que és el que toca, però tampoc sabem què és el que tocarà després. És inquietant no saber el que vindrà. Entre les llibreries hi ha molta confusió, més enllà de si la informació és entenedora o no. Es nota molt el cansament: ja no és el perquè de les mesures, sinó entendre quines són.
“És inquietant no saber el que vindrà, entre les llibreries hi ha molta confusió”
Hi ha incoherència quan es parla de la cultura com un “bé essencial”?
L’última cosa que sabem és que el Gremi té el suport de Conselleria de Cultura, però d’això a una norma per poder reobrir totes les llibreries, de moment, no està sent efectiu.
Millorarà la previsió de vendes aquest 2021?
Tant de bo. Firmem perquè aquest any no hàgim de tancar cap dia obligatòriament, més enllà dels dissabtes, que ja ho estem fent. Amb tot, el Sant Jordi que vindrà no el podrem planificar tal com l’entenem. Serà diferent, i per tant econòmicament pitjor, seguríssim.
“Hem notat que es compren més llibres; ara l’altra clau seria reprendre els actes, crear comunitat i no només fer venda diària”
Hi hauran d’ajudar els lectors.
Seria molt agosarat dir que s’han creat més lectors en pandèmia, però és cert que els que ja eren lectors ara llegeixen molt més. Ara és complicat sortir i anar als llocs, però l’acte de llegir es veu com una cosa tranquil·la i segura. En les nostres caixes del dia a dia hem notat que es compren més llibres. Si almenys podem seguir així, intentarem cobrir el que no podrem fer per Sant Jordi. Després, l’altra clau seria si en algun moment podrem reprendre els actes, promocionar i crear comunitat. No només fer venda diària.
Què significa ser llibreter en l’era digital?
Anem camí dels sis anys, i amb molts clients hem establert una relació i ens coneixem molt com a lectors. Això ens agrada molt i ens ajuda a seguir. Nosaltres defensem molt la lectura com a eina per tenir opinió, per ser crític, i ara que no la podem compartir amb comunitat a través dels actes, mirem de fer-ho en petit comitè. Després de llegir t’estaràs questionant coses, voldràs seguir estirant del fil, i contradiràs les teves idees. Això i més fa que vulguis treballar amb llibres. Són eines, per nosaltres. És la idea d’aquesta llibreria.
