Societat
Dani Silva
Tres dies. Aquest és el termini que resta perquè el promotor i l’Ajuntament arribin a un acord en la materialització de l’obra, que suposaria la construcció de 53 pisos de luxe en una masia, Can Raventós, amb 175 anys d’història i que està inclosa al catàleg de patrimoni protegit de la ciutat amb un nivell C, cosa que obliga a mantenir el volum de l’edifici i les façanes. El passat govern municipal va proposar reduir l’oferta inicial de 53 pisos a 19, una xifra “inacceptable” a ulls de Leo Bejarano, membre del col·lectiu Defensem Can Raventós. Bejarano considera a El Jardí que el nou executiu de Collboni els “dona llargues”. “És fàcil”, expressa l’activista a aquest diari. “Volem la permuta total i que el jardí quedi obert al barri”. La permuta d’espais traslladaria els pisos a un altra ubicació.
Amb cassoles i cullerots, com una batucada popular pels carrers sarrianencs, i amb una mica de retard a causa de l’oblit de la pancarta que finalment ha arribat – malgrat no ser aquella que pretenien -, la mobilització que ha acabat aplegant una cinquantena de veïns ha fet la primera parada davant la seu del Districte a la Plaça del Consell de la Vila. Els càntics, embolcallats sota la pancarta “Cap totxo al jardí, permuta ja!”, han anat en defensa del jardí i la masia i també han instat a la nova regidora del districte, la socialista Maria Eugènia Gay, a “donar la cara” i atendre les peticions dels manifestants. “No tenim refugis climàtics, el més proper és a Collserola i els avis i les àvies se’ns moren pel camí”, ha cridat Bejarano, que s’ha fet amb el megàfon durant bona part del trajecte.
Els manifestants han continuat la seva marxa baixant per Major de Sarrià, han tombat a l’esquerra per Pedró de la Creu, on una patrulla de la Guàrdia Urbana vigilava el recorregut, i finalment han arribat a la porta de la finca de Can Raventós pel costat del carrer Bonaplata, banda de la masia on es construirien almenys 19 pisos de luxe, segons els plànols. L’edificació al jardí es considera que “atempta contra el valor cultural, històric i social” de l’espai i suposaria la desaparició d’una bona part d’un dels darrers jardins històrics que resten al nucli antic de Sarrià. L’acte ha viscut el seu moment més reivindicatiu quan, dos activistes amb dues escales, han penjat una pancarta en defensa de Can Raventós i han precintat la porta metàl·lica amb l’alè de tots els presents, mentre Bejarano llegia el manifest.
“Aquesta permuta parcial -la construcció de 19 pisos i no de 53- de la finca de Can Raventós, seria un projecte urbanístic molt lesiu que se suma a la constant pressió urbanística que vivim les veïnes de Sarrià i, de fet, tota la ciutat de Barcelona, en un procés d’elitització de la ciutat que expulsa i precaritza a les classes populars i menys afavorides”, afirma Bejarano. El portaveu de la plataforma ha defensat la proposta de resolució del col·lectiu que permetria salvaguardar el jardí i la finca de Can Raventós. Es tracta d’una permuta urbanística del total de l’edificabilitat de la finca, en un lloc que sigui urbanitzable de menys valor patrimonial.
Si el nou govern municipal tira endavant part de la llicència d’obres sense estudiar la permuta total, ni tampoc esperar a la resolució judicial del cas, i la justícia acaba tombant el pla, “l’Ajuntament haurà d’indemnitzar a la promotora urbanística i desemborsar quantitats milionàries de l’erari públic, els diners de tots i totes”, ha matisat Bejarano, recordant que ja passar amb l’edifici de La Rotonda, al solar de Dalmases 63 i a l’illa Sandoz.
És per això, que la plataforma veïnal exigeix les següents demandes:
- L’acceleració del procés de negociació entre els responsables polítics i la propietat per negociar la permuta total que permeti salvaguardar la integritat del jardí i la finca de Can Raventós.
- El no començament de cap obra fins que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya dirimeixi si el Pla Especial Urbanístic es va tramitar d’acord a la llei de procediment administratiu i el Pla General Metropolità o no.
- Que tant l’edifici històric de Can Raventós com la totalitat del jardí passin a ser d’ús públic i de gaudi del veïnat i entitats de Sarrià.
- L’allotjament en la finca d’un casal de gestió comunitària per part de les entitats del barri que no tenen espai, com passa amb les de cultura popular, joves, esbarjo i lleure, que pateixen una vergonyosa mancança des de fa temps.
- L’edifici com a refugi climàtic per acollir el veïnat que ho necessiti quan les condicions exteriors així ho requereixin.
- La requalificació del jardí com a zona verda per a gaudi dels veïns i veïnes.
Queden tres dies per saber el futur de Can Raventós. Per saber si el govern municipal accedeix a les peticions dels seus veïns i veïnes o per contra, fulmina part de la història sarrianenca a cop de totxana. El que queda clar, vinguin camions, grues o excavadores, és que a les dues entrades de la masia hi haurà veïns i veïnes a la porta.
