Castellers de Sarrià: fent pinya, fent vila

Coneix els assajos, les diades i els testimonis dels “empetxinats”

Elena Bulet
Intento explicar històries de la millor manera possible. De vegades amb paraules, de vegades amb imatges, però sempre amb la voluntat ser fidel a allò que es vol transmetre. M'apassiona la cultura i la societat i tenir l'oportunitat de poder reflectir la seva realitat al districte.

Fotoreportatge

Elena Bulet (@elenabulet)

El món casteller és un món que apassiona. “Pel sentiment de pertinença al grup, pel que som capaços de fer i per la unió que això suposa”, explica el Porta, casteller des de fa poc més d’un any. Els Castellers de Sarrià van néixer la tardor del 1999, però va haver-hi diverses dissolucions i refundacions fins al novembre del 2016. Des d’aleshores, la colla s’ha consolidat com una part més del teixit associatiu de Sarrià. Una de les particularitats dels Castellers de Sarrià és la seva voluntat d’integració i formació conjunta. En aquest sentit, la Mariona, la cap de colla, apunta que “un dels objectius és que tothom aprengui el màxim nombre de posicions possibles”.

© Elena Bulet

Prepara’t per endinsar-te a un assaig dels Castellers de Sarrià. Només arribar, faràs estiraments. Potser et sorprèn, però els castells són activitat cultural que implica l’esforç físic dels esports. Per aquest motiu, es prenen diverses mesures que eviten lesions. Una d’elles són els escalfaments del principi i del final d’assaig. A continuació, tothom s’enfaixarà. Tu ho faràs després, perquè rebràs una petita xerrada introductòria per part de la comissió de benvinguda de la colla. Allà, entre moltes altres coses, t’ensenyaran a enfaixar-te i t’explicaran que les faixes preparen i protegeixen els músculs per suportar els castells.

© Elena Bulet

“No m’esperava començar a fer coses des del primer dia. Que em pugés algú a sobre o que em posessin de vent en un castell”, explica la Bàrbara. Va entrar a la colla a finals de setembre i ara ja és membre de junta. T’ensenyaran a pujar al moment de les barres. També aleshores aprendràs com aguantar. Les barres o columnes són una estona de tecnificació al principi de cada assaig, on es fan castells agafats a un suport extern.   

© Elena Bulet

Les persones que trepitgen el terra en un castell són els baixos. Ells marquen l’estructura del castell. Quan comencen a pujar les persones que aniran a sobre seu es mosseguen les solapes de la camisa, perquè aquestes puguin col·locar correctament el peu i no ho facin sobre la pell. Són els que han de tenir més paciència, ja que aguanten pes des del primer a l’últim moment del castell. Si el castell és net (no té pinya), caldrà que el voltis, situant-t’hi a prop amb els braços enlaire per si calgués passar força i subjectar-lo. Voltar és una mesura de seguretat que també evita caigudes o impactes directes amb el terra.

© Elena Bulet

Els castells es poden agrupar de diverses maneres. Segons l’alçada, el nombre de castellers per pis o l’estructura de la base. Així doncs, un castell de sis pisos amb tres persones a cada pis és un tres de sis. Si a sobre de la pinya (base) hi hagués una segona pinya més reduïda, diríem que porta folre i una tercera pinya serien manilles. Quan els castells només són d’una persona per pis, s’anomenen pilars. Cada castell té les seves particularitats tècniques. Encara que sempre facis una mateixa posició, hauràs de treballar diferent si és un quatre o si és un tres, per exemple.

© Elena Bulet

El pom de dalt (dosos, acotxador i enxaneta) són els darrers tres pisos de tots els castells, exceptuant els pilars. Sempre el forma la canalla, els infants de la colla. L’Àlex és el president de la colla i també pare de la Lola, que està a canalla. Explica com ho viuen a casa: “el fet que formi part d’un col·lectiu basat en l’esforç, que treballa per un objectiu comú i on ella té un paper, és una formació per la seva persona”.

© Elena Bulet

Ara estàs veient una torre des de dalt. És un dels castells que requereixen més tecnificació, ja que hi ha menys persones a cada pis i, per tant, és més inestable. La Hong (de groc a la foto) explica que li encanta pujar. Va començar castells a una colla universitària i des d’aleshores ha estat a diverses colles. Però a Sarrià és on més acollida s’ha sentit: “des del primer moment em vaig sentir molt integrada. M’agrada veure que la colla segueix creixent, però no perd el component de familiaritat”.

© Elena Bulet

A més de fer castells, l’Ivan (que no és el de la foto) també fa salsa i bachata. Quan balla li agrada saber tots els rols. En entrar a la colla, ho va aplicar als castells: “Si saps el que se sent estant a dalt i a baix, pots fer sentir millor l’altra persona”, explica. L’Ivan fa poc més d’un mes que està a la colla i no havia fet mai abans castells. Va venir animat pel Porta, un amic que ja hi era. “Quan pujo no penso, només sé que he d’arribar amunt. Els pensaments arriben quan estic amunt, la concentració, la força que he de fer, etc. Se m’accelera el cor”, descriu l’Ivan.

© Elena Bulet

El Porta va entrar quan la colla tenia poc més d’un any. “L’he vista canviar. Hem anat millorant junts a nivell de tècnica, d’organització, de professionalitat… Són petits aprenentatges que anem fent en el tens, tot i que encara ens en queden molts d’altres”, explica el Porta, que a la fotografia està voltant el castell. A dins, hi ha el Ricard fent d’agulla, la persona que s’encarrega de passar les sensacions o ordres dels baixos als segons. La funció de l’agulla en un castell net és evitar que algú caigui pel forat. Quan no és un castell net, les persones que fan d’agulla agafen els baixos pels genolls.

© Elena Bulet

“Acotxadora amunt”, crida la cap de colla. Estàs en un dels assajos que es fan a la plaça del Consell de la Vila quan no fa massa fred. Als hiverns, en canvi, s’assaja al Centre i Teatre de Sarrià. Els divendres, però es fa al gimnàs de l’Escola Frederic Mistral – Tècnic Eulàlia. Ara mateix, veus el pom de dalt. La Clara, una de les nenes de canalla, està a punt de situar-se com a acotxadora. Des de P5 que està a la colla. També ho està la seva mare. “No em fa por pujar, sobretot si porto el casc”, explica la Clareta.

© Elena Bulet

Una part important de la colla són els seus músics. Tots els castells van acompanyats pel so de les gralles i dels tabals. El toc de castells informa la colla de com es va desenvolupant el castell, ja que molts dels seus integrants no el poden veure. A part del toc de castells, també hi ha diverses melodies: el toc d’entrada a plaça, el toc del pilar al balcó, el toc del vermut, etc.

© Elena Bulet

L’assaig està arribant al seu final. Però abans, es practiquen pilars. Són castells amb una persona per pis. Tècnicament són complicats, perquè és més difícil trobar el punt d’equilibri. Normalment, les persones agafen un punt fix on clavar la mirada. Si has estat atent/a, t’hauràs adonat que la colla és un punt de trobada de persones de diverses generacions. També és una activitat familiar. Per exemple, la Patrícia (a la fotografia) fa castells amb el seu germà, el Ricard.

© Elena Bulet

Els nens i nenes de canalla tenen tot un equip al seu voltant que procura mantenir-los motivats i fer-los un seguiment de manera individualitzada. No sempre els seus pares i mares estan a la colla. Ara bé, tothom que vulgui col·laborar hi tindrà un lloc. Per exemple, hi ha les mares encarregades de la paradeta on es venen productes de la colla a les actuacions.

© Elena Bulet

Si vas a l’assaig únicament com a casteller, possiblement no vegis tota la feinada interna que hi ha al darrere de la colla. Existeixen diverses comissions que en gestionen la seva organització. Les més importants són la de junta i la de tècnica. Les persones de junta s’encarreguen de la part comunicativa, administrativa i econòmica de la colla. Les de tècnica, en canvi, realitzen tasques de formació i gestió dels assajos. “Estem estretament vinculats, perquè tots els aspectes afecten els uns o els altres directament. Si no hi hagués comunicació, es perdria l’essència de qualsevol activitat”, afirma la Mariona.

© Martí Bech

Ara et trasllades a l’actuació d’aquest any a Santa Eulàlia. És un moment especial, perquè és la primera vegada que els de Sarrià hi actuen amb la camisa de la colla. El seu color característic és el grana. Tot i que s’ha heretat de l’antiga colla, aquests ja el van escollir perquè és un color molt present a Sarrià. De fet, apareix com a fons de la bandera de Santa Eulàlia, patrona històrica de Sarrià. I és que els castellers són part del teixit de Sarrià. “Fem Pinya, Fem Vila”, duen escrit a les samarretes. “Per mi castells és una activitat necessària al barri per unir i crear nexes en molts aspectes que no hi són”, explica l’Edu. Des de fa temps, havia seguit l’evolució de la colla per mirar d’incorporar-se, però va coincidir amb l’intent de refundació fallit. Quan va saber que havien tornat, hi va entrar de cap.  

© Martí Bech

“El que més m’agrada és quan fem el castell sencer”, explica la Beth, una de les més joves de la colla. La capacitat d’inclusió que té castells és dels elements que més en destaquen els seus membres. En aquest sentit, l’Àlex està molt content que la seva filla s’hagi aficionat a castells: “Trobo que és una de les poques activitats que podré compartir amb ella durant molts anys. Això em motiva, i per això procuro que en gaudeixi.”

© Elena Bulet

I aquí s’acaba la teva immersió en el món casteller. Recorda fer estiraments i plegar bé la faixa. Si estàs animat/da també pots apuntar-te als sopars que fan després dels assajos. Especialment els de divendres. Allà continuarà la teva experiència social i faràs germanor. Perquè al final, és al voltant d’una taula i amb una bona conversa quan es creen els millors vincles.

Fes-te subscriptor

Et vols comprometre amb el periodisme de proximitat, rigorós i cooperatiu? Fes-te subscriptor per només 5€ al mes i passa a formar part de la comunitat El Jardí

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

 

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada