Publicitat

Catalunya no passa per Sarrià-Sant Gervasi

Una vegada més, el districte de Sarrià-Sant Gervasi traspua una visió del país ben diferent del missatge de les urnes, escriu Max Cahner

spot_img

Publicat el 1.6.2024 5:00

Opinió

Max Cahner

L’actualitat d’aquestes setmanes passa, una vegada més, per analitzar les conseqüències d’unes eleccions que de nou modifiquen el nostre mapa polític. Alhora, igual que va passar en les darreres eleccions municipals, donen uns resultats al conjunt del país, diferents (fins i tot oposats) als resultats obtinguts al districte de Sarrià-Sant Gervasi

Publicitat

Els darrers anys, hem normalitzat la successió d’eleccions com a eines de càlcul d’interès partidista, provocant en la societat una fatiga que ha acabat passant factura a les forces polítiques que major compromís institucional han mostrat, com Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) a la Generalitat i Barcelona en Comú (BComu) a l’Ajuntament i premiat aquelles que han generat major inestabilitat, com el Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) amb la sortida de Collboni del seu propi govern o a Junts per Catalunya que va intentar fer caure el govern de la Generalitat sent part d’aquest.

Publicitat

En termes generals, se’n poden extreure tres grans titulars: la desfeta de les opcions netament independentistes que perden la majoria absoluta, la caiguda del catalanisme d’esquerres, essent Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), els comuns i la Candidatura d’Unitat Popular (CUP) les úniques forces polítiques que perden vots, i per últim l’augment de diputats d’extrema dreta al Parlament de Catalunya, amb l’entrada d’Aliança Catalana (AC), mantenint VOX la representació que ja tenia. 

“La fatiga en la societat ha acabat passant factura a les forces polítiques que major compromís institucional han mostrat”

Pel que fa a la ciutat de Barcelona, el PSC s’ha imposat en sis dels 10 districtes, igual que en les autonòmiques de l’any 2021, tots menys l’Eixample, Gràcia, les Corts i Sarrià-Sant Gervasi, on fa tres anys va guanyar Junts per Catalunya igual que ara, amb l’excepció de Sarrià Sant-Gervasi, on per poc, ha esdevingut primera força el PP. D’igual manera, si mirem a nivell de barris, cal destacar l’aclaparadora victòria del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) que s’imposa a 58 dels 73 barris de la ciutat. Junts per Catalunya venç en 11 barris i el Partit Popular (PP) en quatre barris, tres dels quals es troben al nostre districte com són les Tres Torres, Sant Gervasi-Galvany i Sant Gervasi-la Bonanova. A la resta de barris del districte -el Putxet i el Farró, Vallvidrera-Tibidabo i les Planes, i Sarrià-, la força més votada és Junts per Catalunya.

“Ni en la qüestió nacional, ni en l’eix esquerra-dreta, la fotografia dels nostres barris s’assimila al missatge de les urnes”

Una vegada més, el districte de Sarrià-Sant Gervasi traspua una visió del país ben diferent del missatge de les urnes, on tot i els mals resultats, les forces autodenominades com a progressistes (CUP, COMUNS, ERC, PSC) segueixen sumant majoria absoluta al Parlament de Catalunya. Ben al contrari del nostre districte, on la suma de PP, Junts i VOX supera el 60% dels vots emesos pels electors del districte. 

Ni en la qüestió nacional, ni en l’eix esquerra-dreta, la fotografia dels nostres barris s’assimila al missatge de les urnes, raó per la qual podem concloure que Catalunya no passa per Sarrià-Sant Gervasi.

Max Cahner és politòleg, ha treballat de cooperant, consultor i és exconseller de Barcelona en Comú a Sarrià-Sant Gervasi

spot_img
[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

L’art d’insultar, per Aitor Romero

"Tampoc s’entén massa bé aquells que insulten en una llengua que el seu interlocutor no entén i es vanten de la seva audàcia. L’acció de l’insult requereix comprensió mútua i, per tant, és necessari utilitzar un codi que la víctima escollida pugui entendre perfectament"

De la vella a la nova emigració

"Els governants que es mostren incapaços de retenir el nostre talent són els grans responsables d’haver convertit el país que administren en un país d’emigrants econòmics", l'opinió de Miquel Saumell

Fer quelcom diferent

"Un canvi de localitat, d’espai, de llar, o d’empresa, crea moviment interior. Moure coses de lloc, també. Ho he experimentat personalment i també a través de clients. Com diu un proverbi xinès: si vols que es produeixin canvis en la teva vida, mou 27 coses de casa teva"

Mediterràniament: el Quixot a Benidorm

"Si el Quixot visqués a la nostra època viatjaria sens dubte a Benidorm a la recerca de noves aventures. No se m’acudeixen moltes més ciutats al sud d’Europa on ell pogués demostrar tota la seva vàlua com a cavaller errant": l'escrit d'Aitor Romero
spot_img

Vila Felisa: història i curiositats d’una torre unifamiliar de la Bonanova

Aquesta vila va ser construïda per l'arquitecte Jaume Gustà i Bondia l'any 1897 a instàncies de Felisa Vázquez, vídua de Flaquer. A la façana abunden diversos detalls neoclàssics que doten l'edifici d'un estil eclèctic

La nena de les trenes, el relat de Maria Àngels Viladot

El Relat Maria Àngels Viladot Som estudiants del màster de memòria històrica. Ens guia el professor Arnau. Té el cap angulós i el cos rabassut, compacte com una roca. Quan ens parla, es...

El carrer del Cardenal Vives i Tutó: història i curiositats

Els anys 1976 i 1977, en l’esplanada que quedava entre el convent dels Caputxins i la Vil·la Cecília, es va muntar un envelat per fer-hi una Festa Major popular, en contraposició a la Festa Major oficial que organitzava, al llarg del franquisme, la Comisión de Festejos del Distrito III

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí