Per accedir al contingut crea un compte gratuït
Llegeix
Accés il·limitat: subscriu-te a El Jardí
Remeis i Cuina de Convent
Fra Valentí Serra de Manresa
Els frares caputxins d’abans de la supressió religiosa de 1835 foren uns grans experts en la preparació de les enciamades o amanides mineralitzants i, també, eren molt hàbils en cuinar les hortalisses com a aliments reguladors de l’organisme. La seva vida conventual, molt austera, junt amb els hàbits saludables a taula, afavoria la bona salut dels religiosos. A les hortes dels convents els frares hi conreaven tota mena d’hortalisses, amb varietats avui malaguanyadament perdudes, o molt poc conreades, com ara el pèsol caputxí, la col de fuada, l’escarola arrissada coneguda com a cabell d’àngel i, particularment, aquella varietat anomenada barba de caputxí. Els antics religiosos també conreaven la borratja, la verdolaga, els créixens i els armolls. Avui us voldria parlar dels armolls.
Els armolls o blet moll, (llat., Atriplex hortensis; cast. armuelle), segons una antiga recepta, mai es poden menjar crus i només amanits, sinó que, sempre, cal servir-los a taula ben cuits. Actualment els armolls són verdura molt poc conreada a les nostres hortes, ja que ha estat desplaçada per les bledes i pels espinacs.
Els antics frares descriviren així els armolls: “Són una planta hortense de l’altura d’un palm, de fullas triangulars y retalladas, arrugadas, y las flors molt petitas, y verdas. Las fullas de los armolls se solen menjar cuites com los espinachs, y per tenir-ne a proporció, cal sembrar-ne cada mes” (Cuina pairal i conventual, 54). Amb els armolls, si són cuits adientment, hom pot preparar uns panellets o empanades, que, per fer-los, cal embolicar els armolls, ja bullits, amb el farciment amb una pasta feta de farina i posar-ho al forn. A la massa de la pasta s’hi ha de posar oli d’oliva i un raget de llet.
Pel que fa al farciment, segons consta en una vella recepta, primer “tallaràs l’all i la ceba a dauets i ho dauraràs a la paella. Després has de capolar pebrot vermell cru ben menut i has de trinxar alguns grapats d’olives adobades i, si vols, hi pots afegir encara algun ou dur tallat ben menut. Finalment, has de posar a la massa sal al gust i un rajolí de vinagre. Aquestes empanades d’armolls, abans d’entrar-les al forn -on les tindràs un quart llarg- has d’untar-les bé amb un ou batut, i quan les empanades ja siguin daurades, les serviràs al refetor” (BHC, Receptari, s. f.).
A l’article vinent, si Déu vol, us vull parlar de les sopes de pa, una autèntica menja de reciclatge que sap aprofitar bé les llesques i els guimbarros de pa sec.
Fra Valentí Serra de Manresa és arxiver dels caputxins.
