Publicitat
spot_img

Catalunya, parla a cor obert

Us demano a cor obert, habitants d'aquesta terra, que ajuntem les nostres mansi enlairem la nostra vela

Publicat el 1.10.2020 16:00

Racó del Veïnat

Roser Díaz

A cor obert m’ofereixo, i vosaltres m’acolliu,
muntanyes, llacs, pobles,
història feta veritat, pàgines de poemes
vides senzilles, profundes.
A cor obert, us demano amb tendresa,
vetlleu per la meva sort,
per la meva llengua, per la meva llei.
En vosaltres em recolzo,
tots sou la meva fermesa.

Ara que m’han tallat la mà
que el meu timó adreça,
ara que em mouen les ones
del mar en plena tempesta,
us demano a cor obert,
habitants d’aquesta terra,
que ajuntem les nostres mans
i enlairem la nostra vela.

Publicitat

No vull morir a cor obert
silenciada
per la pena,
vull lluitar com sempre he fet
per deslliurar la cadena
que sense llei i raó
al fons del mar m’arrossega.

1 d’octubre del 2020. Ja fa tres anys.

spot_img
[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

Una crida a mirar la pobresa sense indiferència, al cor de Galvany

El periodista Pau Duran analitza, durant una conferència a la parròquia de Sant Ildefons, l’exhortació 'Dilexi te' del papa Lleó XIV, un text que reprèn el llegat social de Francesc i apel·la al compromís actiu amb les persones pobres

“Era únic apropant-se a la gent, interessant-se per tothom”: un escrit dedicat a Frederic Bou

Lourdes Vallès dedica un article ple d'afecte al poeta sarrianenc, mort aquesta setmana a 90 anys

La necessitat de pertànyer

"Tots necessitem -ni que sigui de manera inconscient- sentir-nos part d’alguna cosa. Suposo que perquè en el fons tots formem part del mateix, tenim el mateix origen, encara que ho haguem oblidat. Quan podem entendre això, de veritat, i ho sentim, ja mai més ens sentim separats": l'opinió de Glòria Vilalta

Humilitat, esforç i diversió: així són les Williams del Club Natació Kallípolis

L’equip de sincronitzada està format per 12 dones de mitjana edat, 5 exolímpiques i 8 amateurs
spot_img

Una crida a mirar la pobresa sense indiferència, al cor de Galvany

El periodista Pau Duran analitza, durant una conferència a la parròquia de Sant Ildefons, l’exhortació 'Dilexi te' del papa Lleó XIV, un text que reprèn el llegat social de Francesc i apel·la al compromís actiu amb les persones pobres

“Era únic apropant-se a la gent, interessant-se per tothom”: un escrit dedicat a Frederic Bou

Lourdes Vallès dedica un article ple d'afecte al poeta sarrianenc, mort aquesta setmana a 90 anys

La necessitat de pertànyer

"Tots necessitem -ni que sigui de manera inconscient- sentir-nos part d’alguna cosa. Suposo que perquè en el fons tots formem part del mateix, tenim el mateix origen, encara que ho haguem oblidat. Quan podem entendre això, de veritat, i ho sentim, ja mai més ens sentim separats": l'opinió de Glòria Vilalta

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí