Opinió
Cèsar Millán (PSC)
La ciutat de Barcelona, acaronada i empresonada per Collserola i Montjuïc, pateix des de fa molt de temps d’una manca de terrenys per créixer. I Sarrià no és pas una excepció.
Les polítiques públiques d’habitatge social no han pogut absorbir el creixement de la població els darrers anys. En paral·lel, la crisi immobiliària del 2008 va tancar molts habitatges, principalment per impagament d’hipoteques, convertint els bancs en immobiliàries. Un totum revolutum que ha deixat orfes els joves barcelonins.
Una solució com la regulació del preu de lloguer és perillosa, atès que genera especulació: el petit propietari, amb els preus de lloguer perd poder adquisitiu i s’estima més deixar-lo tancat o vendre a preus luxosos. La proposta ideada a Berlín i Copenhaguen, que semblava exitosa, darrerament ha generat dubtes per les raons esmentades.
A Sarrià, els i les socialistes continuarem promovent l’habitatge públic i l’aprofitament d’espais buits, sempre respectant la normativa urbanística actual i la propietat privada. Tanmateix, creiem que s’ha de promoure la rehabilitació d’habitatges, i redissenyar-los: al segle XXI el percentatge de famílies monoparentals i persones que viuen soles ha augmentat enormement i els habitatges amb tres o quatre habitacions ja no són funcionals.
