Societat
El Jardí
El Col·legi de Metges de Barcelona (COMB) té instaurada la tradició de dedicar cada any a un professional sanitari -un metge- intentant coincidir amb una data emblemàtica. Aquest 2024, l’escollit ha estat el doctor Jordi Gol i Gurina (1924-1985), coincidint amb el centenari del seu naixement. D’aquesta manera, dijous passat va tenir lloc el tret de sortida de l’Any Dr. Jordi Gol i Gurina.
Gol, a banda de ser qui va dinamitzar la reforma de l’atenció primària de salut a Catalunya, va ser un líder en el camp de la medicina social i va exercir durant molts anys com a metge de capçalera i internista a l’antic ambulatori de la Seguretat Social al carrer Bonaplata de Sarrià. Abans havia estat al Desert de Sarrià.
L’acte inaugural de l’Any Dr. Jordi Gol i Gurina, celebrat a la sala d’actes del COMB al passeig de la Bonanova, va comptar una àmplia dissecció i referències a diferents aspectes de la seva figura, obra i llegat, per part d’una desena de ponents. “Al CAP Bonaplata, amb un equip d’infermeria molt sòlid, va intentar portar a terme moltes de les seves idees”, recordava el metge de família, membre del Comitè de Bioètica de Catalunya i professor al departament de Ciències Clíniques de la Universitat de Barcelona (UB), el Dr. Francesc Borrell, qui va conèixer i compartir moments amb Gol: “Ell es volia definir sempre com a metge de persones”.
“A l’Institut Universitari d’Investigació en Atenció Primària (IDIAP) tenim la seva definició de salut enquadrada i ens guia i inspira“, deia el seu director i vicepresident de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (CAMFIC), Josep Basora. Per Basora, els metges de família són hereus de “la rebel·lia i el fet d’anar a contracorrent” que defensava el doctor Gol que calia tenir en la professió per aconseguir millores del govern en l’atenció primària.
Un avançat en el debat del dret a morir dignament
“Era un mestre en la conducció d’equips, sense voler ser el protagonista, i en la manera de fer-nos participar en els debats”, apuntava l’excap de servei de Medicina Intensiva a l’Hospital de Mataró i exsecretari general de l’Acadèmia de CMSCB, Xavier de Balanzó, recordant que fa cinquanta anys ja feia participar els professionals en reflexions sobre el dret a morir dignament.
Per la seva banda, la presidenta del patronat de la Fundación Avedis Donabedian, Rosa Sunyol, destacava entre altres aspectes l’orgull d’haver heretat una part dels pacients del Dr. Gol, un cop va morir. “Tenia una lletra endimoniada, encara recordo el que va costar desxifrar què posava en les històries clíniques”, bromejava Sunyol, que va compartir moltes hores amb Gol Gurina a la consulta que tenia el doctor al carrer Balmes.
“El malalt és el propietari de la seva malaltia”, és una de les frases de Gol que ha quedat en la memòria de Sunyol, qui també va voler destacar que va ser a l’ambulatori del carrer Bonaplata on es va aconseguir que el departament de Salut permetés instal·lar dos despatxos de costat amb una porta de comunicació, que en aquest cas permetia a Gol derivar pacients a la infermera Carme Soler.
La relació metge-malalt, el consentiment informat…
Considerat un catòlic progressista i un metge humanista, el Dr. Gol va fer reflexionar els metges de la seva generació i els més joves sobre com havia de ser el metge de capçalera al segle XX: la relació metge-malalt, la introducció del consentiment informat, la mort digna, les cures pal·liatives i molts altres aspectes de la pràctica mèdica. Així, va participar i portar la iniciativa en les reunions de les comissions creades per definir el paper del metge en l’atenció primària.
Un dels punts més destacats en la seva vida professional va ser al X Congrés de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana, que va tenir lloc a Perpinyà l’any 1976, sent el primer després de la dictadura, i on es va reprendre la celebració d’aquests congressos, iniciats el 1913.
A Perpinyà es va aprovar la definició de salut feta per Jordi Gol: “La salut és una manera de viure autònoma, solidària i joiosa”, la qual es pot considerar una definició pròpia de Catalunya, i on s’emfatitza que la salut exigeix l’apreciació subjectiva de benestar i autonomia. Jordi Gol Gurina va ser un mestre del pensament i el COMB ha considerat que el seu mestratge és un bé a conservar.
