Publicitatspot_img
Publicitat
spot_img

Com fer una novel·la a partir d’una biografia?

Elisabet Capilla, veïna de la Bonanova, publica "Sense el Jofre"

Publicat el 10.10.2025 6:00 · Actualitzat el 10.10.2025 15:04

Cultura

Jesús Mestre

Com fer una novel·la a partir d’una biografia? Sembla que Elisabet Capilla, mestra i veïna del barri de la Bonanova, cerqui buscar la solució a aquesta qüestió en aquest llibre, Sense en Jofre, editat per L’Albí, on ens explica la vida de l’Aram amb la descoberta que fa la noia de la pròpia vida, a partir d’indicis tan febles com un antic retall de diari.

L’Aran troba un retall de diari mentre remena les pertinences de l’Elisenda, la seva mare morta. La notícia, amb data 20 d’agost del 1989, es refereix a la troballa del cos sense vida d’en Jofre Coll, el seu pare, en un edifici en remodelació a la Conreria. De cop, la infantesa se li esquerda i voldrà reconstruir-la, però abans haurà d’esbrinar quin és l’abast de la mentida: una estructura de falsedats ben apuntalada i sobre la qual no té a qui demanar explicacions.

Publicitat
«Sense el Jofre», d’Elisabet Capilla © Cristina García Bladé

Empesa per la curiositat i la ràbia de saber-se enganyada, anirà a cercar respostes als escenaris de la vida d’en Jofre, on trobarà personatges que van ser importants quan ella era una nena: la Júlia, la mare biològica, a Eivissa; la tieta Conxita i el Miquel, a l’Eixample de Barcelona; l’Helena i els peluts, a Tiana; l’Hortènsia i la Blanche, a París. També es passejarà per Olp, al Pallars, on brollaran records amagats de l’estada d’ella i el seu pare quan hi feia de masover, abans d’instal·lar-se a Tiana. Evocarà la Fundació Can Coll Marina, ubicada al casalot de la Conreria i herència de la tieta Conxita, i esbrinarà per què ell es va sentir atrapat per una vida que no havia escollit.

La narració està molt ben construïda, amb un estil àgil que la fa de bon llegir, i amb personatges ben treballats i que són fàcils d’imaginar. Incorpora records d’una època, els anys setanta i vuitanta del segle XX (anys de joventut de l’autora), on hi havia moltes expectatives creatives però també paranys on caure i enfonsar-se. Els pares de l’Aran van viure i van patir aquesta època, de la qual la protagonista en va ser fruit, però no ho descobreix fins a ser adulta.

[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

spot_img

El passerell: característiques i curiositats

La seva principal amenaça, a més de la desaparició del seu hàbitat i l'ús de pesticides, és el silvestrisme

El jardí exterior

"De la mateixa manera que necessito harmonia a l’interior, també en necessito a l’exterior, perquè com és a dins és a fora i com és a fora és a dins": l'article de Glòria Vilalta

Nous veïns afectats per l’esvoranc podran tornar a casa aviat mentre d’altres es constitueixen en una plataforma per reclamar indemnitzacions

L’Ajuntament de Barcelona aprova una proposició de Junts per ajudar els comerços afectats per l'esvoranc de l'L9

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí