Publicitat

Com fer una novel·la a partir d’una biografia?

Elisabet Capilla, veïna de la Bonanova, publica "Sense el Jofre"

spot_img

Publicat el [wpdts-custom start="post-created" format="j.n.Y G:i"]

Cultura

Jesús Mestre

Com fer una novel·la a partir d’una biografia? Sembla que Elisabet Capilla, mestra i veïna del barri de la Bonanova, cerqui buscar la solució a aquesta qüestió en aquest llibre, Sense en Jofre, editat per L’Albí, on ens explica la vida de l’Aram amb la descoberta que fa la noia de la pròpia vida, a partir d’indicis tan febles com un antic retall de diari.

Publicitat

L’Aran troba un retall de diari mentre remena les pertinences de l’Elisenda, la seva mare morta. La notícia, amb data 20 d’agost del 1989, es refereix a la troballa del cos sense vida d’en Jofre Coll, el seu pare, en un edifici en remodelació a la Conreria. De cop, la infantesa se li esquerda i voldrà reconstruir-la, però abans haurà d’esbrinar quin és l’abast de la mentida: una estructura de falsedats ben apuntalada i sobre la qual no té a qui demanar explicacions.

Publicitat
“Sense el Jofre”, d’Elisabet Capilla © Cristina García Bladé

Empesa per la curiositat i la ràbia de saber-se enganyada, anirà a cercar respostes als escenaris de la vida d’en Jofre, on trobarà personatges que van ser importants quan ella era una nena: la Júlia, la mare biològica, a Eivissa; la tieta Conxita i el Miquel, a l’Eixample de Barcelona; l’Helena i els peluts, a Tiana; l’Hortènsia i la Blanche, a París. També es passejarà per Olp, al Pallars, on brollaran records amagats de l’estada d’ella i el seu pare quan hi feia de masover, abans d’instal·lar-se a Tiana. Evocarà la Fundació Can Coll Marina, ubicada al casalot de la Conreria i herència de la tieta Conxita, i esbrinarà per què ell es va sentir atrapat per una vida que no havia escollit.

La narració està molt ben construïda, amb un estil àgil que la fa de bon llegir, i amb personatges ben treballats i que són fàcils d’imaginar. Incorpora records d’una època, els anys setanta i vuitanta del segle XX (anys de joventut de l’autora), on hi havia moltes expectatives creatives però també paranys on caure i enfonsar-se. Els pares de l’Aran van viure i van patir aquesta època, de la qual la protagonista en va ser fruit, però no ho descobreix fins a ser adulta.

spot_img
[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

spot_img

Mor Lluís Reverter, sarrianenc, polític socialista i amb un ferm compromís amb l’activisme cívic

Veí carismàtic i popular, ha mort a 82 anys després d’una vida dedicada al barri; en l’àmbit estatal, gràcies al seu caràcter democràtic va facilitar les relacions entre els militars d’origen franquista i el Govern de Felipe González

Concert solidari del Rotary Sarrià 2025: beneficis per Assís i gòspel a la Parròquia Sant Vicenç de Sarrià

Entrevista a Enric López, president del Rotary Sarrià, que explica les novetats del concert benèfic d'enguany

Sofia i Adrià, activistes de Sant Gervasi a la Flotilla a Gaza: “Si guanya el sionisme, guanya l’extrema dreta”

“Dessensibilitzar-nos a les imatges de Palestina és dessensibilitzar-nos a la violència policial local”: els santgervasiencs que es van embarcar per arribar a Gaza parlen amb El Jardí

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí