La Mirada Jove
La contrapartida d’@elenabulet
Una manera de divertirme
Salto als concerts. Crido, ballo amb les amigues i amics i m’ho passo bé. La música em fa desconnectar i gaudir. Moltes vegades, no escolto la lletra de les cançons. El ritme m’emociona i aconsegueixo evadir-me per complet. No m’identifico amb cap artista musical, però sí que em sento a gust en diferents gèneres. Escolto música quan estudio, quan em dutxo, quan surto de nit… La música forma part de mi.
Em costa descriure com visc la música. La veig com quelcom que em fa sentir bé, és un element més de la meva vida, que em brinda grans moments de diversió!
Què seria de la vida sense música? Doncs molt més avorrida. Caldria trobar una altra manera de gaudir. La música no només és so, també és una manera de viure. La cultura de festival, per exemple, va més enllà. Un hi va per la música, però al seu voltant hi ha tota una sèrie d’elements que la complementen. En definitiva, necessito música per viure!
L’expressió d’una mateixa
Soc jo. La música forma part de mi. No només quan l’escolto, també quan la creo. La música m’ha acompanyat durant tota la meva vida. I hi està encara molt present. Per una banda, ens trobem amb la música circumstancial (anuncis publicitaris, música d’espera, música d’ascensors…). D’altra banda, hi ha una música profunda, creada amb la intenció d’expressar un sentiment. Sigui del tipus que sigui. Cançons d’amor, cançons de ràbia, de protesta, de dolor, etc.
És aquesta música la que m’exalta. La visc, perquè m’identifico amb els artistes, amb les lletres de les cançons. M’ajuden a superar certes situacions, perquè descriuen el que jo estic vivint. També influeix en el meu estat d’ànim. Pot afavorir l’alegria, la tristesa, la nostàlgia…
No concebo una vida sense música. No podria expressar-me. La música em permet parlar dels més profunds sentiments. Si no existís, potser no ho sabria fer en paraules. En definitiva, necessito música per viure
