El faristol
Eduard Sant Chalois (@Eduard_Sant)
22 h d’una gèlida i ventosa nit d’1 de desembre, per molts, la millor opció escollida hauria estat un pla casolà estirats al sofà contemplant la televisió, llegint un llibre o simplement descansant. En canvi, Paula Valls va congregar un bon nombre de seguidors per acomiadar, ara sí, a Sant Gervasi, la seva gira de debut ”Black And White” en un concert en format íntim i acollidor tot i que oficialment, el concert final de gira s’havia realitzat una setmana abans a l’Atlàntida de Vic.
Amb un quart d’hora de retard respecte a l’horari previst, Paula Valls i els seus inseparables companys de gira: Guillem Soler (piano i veu), Franco Molinari (contrabaix), Joan Carles Aguerri (bateria) i Quim Abramo (guitarra elèctrica) van fer acte de presència sobre l’escenari per encetar aquesta darrera cita, amb el particular entusiasme que caracteritza aquesta jove artista. Així mateix, d’un bon inici, l’ambient que regnava dins la sala era d’expectació i il·lusió per part d’una bona colla de seguidors d’aquesta formació.
Al llarg de 90 minuts de concert, soul, funk, jazz i sobretot sinergia especial dins i fora de l’escenari, van ser els principals “actors” d’una vetllada amb un cert aroma especial de comiat i d’inici d’una nova etapa. Paula Valls i els seus no només van repassar els sis temes que componen el seu EP de debut,Black And White, sinó també van presentar nous temes tant en anglès com en català (alguns d’ells a hores d’ara encara sense títol i proposant al públic d’ajudar-los a trobar-ne) i com és habitual en aquesta gira, no van poder faltar les particulars i a la vegada captivadores versions de noms que formen part de la banda sonora de Paula Valls. Estem parlant de Janis Joplin amb el seu “Mercedes Benz”, el “Back to Black“ d’Amy Winehouse (la seva artista preferida), el “Come Together “ dels Beatles i una soulera “Highway To Hell” dels AC/DC.
Com a tall d’anècdota, com a sorpresa especial de fi de gira, Paula Valls va convidar el saxofonista David Nuri en un parell de temes dotant d’una sonoritat especial. I per últim, quan el concert arribava al seu terç final, un amplificador va deixar de funcionar. Mentre totes les parts intentaven solucionar el problema, Paula Valls acompanyada de Guillem Soler al piano van improvisar un parell d’estàndards de jazz que van ser premiats amb una forta ovació d’admiració.
En definitiva, un final de gira íntim a l’alçada d’aquest brillant en brut provinent d’Osona. La pregunta que molts ens plantegem és quin futur li fornirà a Paula Valls i amb quines propostes intentarà seduir-nos en un futur. De moment, el primer i difícil pas de donar-se a conèixer ha estat assolit amb matrícula d’honor. La resta, el temps i ella mateixa ens dirà!
