Cultura
Montserrat Margenat
Compte amb el que desitges és el títol del relat amb què s’inicia el recull d’un total de 25, que formen part del llibre de l’escriptora Mò Bertran, amb el mateix títol. En aquest primer relat ens parla de la relació d’una parella, ella actriu de teatre, ell arquitecte, i ens mostra com l’enyor d’altres temps, el desig de refer la comunicació i tot el que s’ha malmès, els porta a emprar diferents estratègies per aconseguir els seus objectius. En tots els relats del llibre hi destaca un llenguatge concís, clar i actual, on se’ns mostren diferents situacions de parella, d’amistat i familiars.
L’escriptura àgil del llibre porta el lector a seguir la lectura, sense pausa, relat a relat, fins a arribar al final, de vegades inesperat, fins i tot sorprenent. Les històries narrades ens posen en contacte amb els desigs dels personatges, desigs de tota mena, també el sexual, i amb el procediment seguit per assolir-los. Personatges femenins, i masculins, que no deixen indiferent.
Relat a relat esdevenim testimonis de les rutines que es configuren en una relació de parella al llarg dels anys, de la incomunicació i del desencís. Aquests entrebancs es repeteixen en escenaris diferents, així com els camins seguits per donar resposta als desigs emergents. Parelles trencades, separades, records d’altres temps, la rutina diària, la cura dels fills… tot plegat empeny cadascú a donar resposta als seus desigs.
Tot i que en la majoria de les històries narrades en el llibre els protagonistes són adults, també podem llegir-ne alguna on es reflecteixen les vivències dels fills de pares separats o com, compartint el mateix espai, cadascú fa la seva vida.
Algunes de les relacions familiars que se’ns mostren estan marcades per costums o tradicions molt rígides que es mantenen al llarg dels anys, sense tenir en compte el que desitgen els fills, que en cap moment s’atreveixen a manifestar el que senten, el que volen… “però nosaltres no signem mai, nosaltres posem davant la càmera” (…) “El pare ens ha fet tantes fotos” (…) “amb l’escenografia pensada i amb el posat adient, tot ben calculat”…
En altres relats la imaginació de l’escriptora ens porta a seguir els desigs dels protagonistes. Veiem com una enamorada del cinema americà “transforma” un home i una dona, amb qui es troba cada dia, en els seus actors de cinema preferits, Bogart i Bacall, i en una altra història ens conta com una noia recupera el mòbil perdut i tornar-lo a tenir li desperta el desig sexual cap a la persona que l’ha ajudat a recuperar-lo. En aquest cas són els desigs de tots dos, ben diferents, que es complementen: el de la noia agraïda, que és editora, i les del noi, escriptor.
En un altre relat, Bertran ens presenta el retorn d’una dona a l’escenari d’un episodi violent viscut quan era adolescent. La protagonista ha deixat passar el temps per poder tornar-hi i verbalitzar el que va succeir per mitigar el dolor que li va ocasionar.
En general, no se’ns mostra si els protagonistes que aconsegueixen els seus desitjos troben la felicitat, però el que sí que se’ns explicita són les conseqüències de les seves accions.
Cal llegir aquest recull de relats i assaborir-ne l’escriptura, les històries i, sobretot, “Compte amb el que desitges!”.
