Per accedir al contingut crea un compte gratuït
Llegeix
Accés il·limitat: subscriu-te a El Jardí
Opinió
Raquel Gómez i Imma Clarà
“Les noies ara poden fer el mateix que els nois, fins i tot jugar a futbol”. Aquesta frase, i moltes altres, seria un dels grans exemples que sentim sobre la igualtat. Ja poden anar a la universitat i ser metgesses, advocades i enginyeres. Quina sort haver nascut dona en els 2000, perquè ara sí que tenen les mateixes oportunitats que els homes!
En els darrers anys estem veient com dia sí, dia també, els mitjans de comunicació van carregats de notícies sobre el que analitzem com a diferents manifestacions de la violència masclista. Com podem dir llavors que avui dia homes i dones som iguals?
La igualtat efectiva entre homes i dones no és una realitat encara, i assumir com a societat que hem assolit la igualtat real té repercussions negatives en molts àmbits, com seria el cas de la invisibilització i normalització de violències masclistes en les relacions i els vincles sexoafectius, especialment en les adolescents.
Des de la nostra pràctica diària d’acompanyar noies adolescents des de L’Espai Lila del CJAS, hem constatat com aquest “miratge de la igualtat” sovint dificulta el fet d’identificar la violència masclista rebuda en les relacions de parella, fins al punt de pensar que, en part, elles també estan exercint-la per les reaccions que tenen davant de les violències que viuen i que estan normalitzades. “Jo també el controlo, jo també li crido, jo també li he pegat o jo també soc gelosa” són frases que sentim sovint, són elles les que es responsabilitzen de la violència viscuda perquè “han fet el mateix”. Els discursos actuals dels grups de dretes que afirmen que la violència no té gènere, l’exaltació del fenomen Tradwife, que el feminisme està en contra dels homes i la mirada adultista en la interpretació dels comportaments adolescents, no fan res més que empitjorar la situació.
La realitat és que necessitem els feminismes, la perspectiva de gènere i defugir de l’adultisme per poder dotar-nos d’un marc que ens ajudi a interpretar aquests comportaments. Aquesta anàlisi de la violència en relacions de parella joves hauria de tenir en compte la capacitat de les noies d’adoptar estratègies de resistència en un context de desigualtat, d’entendre respostes no hegemòniques davant les violències masclistes i que una víctima no sempre és passiva i submisa. Cal que les acompanyem en la seva recuperació (des de l’àmbit professional, familiar i social), reconeixent la seva agència i que es poden defensar. La visió adultista, paternalista i masclista invisibilitza les dinàmiques pròpies de les noies adolescents, que desafien la passivitat que els atribueixen els estereotips tradicionals.
I a més, com quedem Sr. Patriarcat? Per ser una víctima creïble en una violació hem de lluitar amb dents i ungles, però en la parella si no abaixes el cap i ets submisa no ets creïble? Deixem de qüestionar les respostes de les dones i les adolescents davant les violències masclistes i posem el focus on toca, si us plau.
És important que es deixi de pensar que la violència masclista és un problema que tenim les dones perquè som les que patim la violència. L’empoderament de les dones radica en comprovar i prendre consciència que no estem soles, que allò que ens ha passat no és un problema nostre, ni individual. Comprendre que tenim agència, poder posar la responsabilitat de la violència a qui la té, saber identificar els relats patriarcals, poder-los qüestionar i construir el nostre propi relat sobre el que ens ha passat i les nostres vivències.
Si després de llegir això has sentit que alguna cosa t’ha remogut, que t’ha connectat amb alguna vivència o t’ha fet pensar en algú del teu entorn i ho vols comentar amb algun professional pots trucar al 900 120 120, al 016 o escriure’ns un WhatsApp a L’Espai Lila del CJAS al 664685191.
Raquel Gómez Rodríguez és psicòloga de L’Espai Lila del Centre Jove d’Atenció a les Sexualitats i del Programa jove de l’Associació pels Drets Sexuals I Reproductius. Imma Clarà Vila és presidenta de l’Associació pels Drets Sexuals I Reproductius i veïna de Sarrià
