Notícies de Sant Gervasi
Carme Rocamora (@CarmeCRS)
El dissabte 16 de desembre l’Assemblea de Joves de Cassoles anuncia una concentració a les 12 h a Sant Gervasi en record de Rosario Endrinal, víctima d’aporofòbia. El dia 16 farà 12 anys que Rosario Endrinal, dona sense llar, va ser cremada viva en un caixer a la confluència de c/Guillem Tell amb c/Saragossa, on es farà la concentració. Va ser durant la nit quan tres joves, que la coneixien, van decidir assassinar-la per “passar una bona estona”.
Fa dos anys que per iniciativa de diferents col·lectius del barri de Cassoles (Sant Gervasi) es va fer la primera concentració, deu anys després dels fets succeïts, per commemorar l’assassinat de Rosario Endrinal. Des de l’Assemblea Jove de Cassoles ho segueixen dient “considerem que uns fets tan atroços i lamentables no poden caure en l’oblit”, però no es remeten només en aquest maleït fet, sinó que recorden que aquestes agressions són un dels fets visibles “d’un problema estructural molt més gran”. En aquest un comunicat, recorden que la Xarxa d’Atenció de Persones Sense Llar ha compatibilitzat 1.026 persones que dormen al carrer a la ciutat, una xifra que ha augmentat en 86 persones respecte l’any anterior. “Aquestes persones, a més d’haver d’afrontar una situació econòmica extremadament precària, es veuen exposades a una marginació i un rebuig social que agreugen la seva situació i les converteix en blanc fàcil de violència urbana, alimentada per un sentiment d’odi i hostilitat envers les persones pobres o sense recursos, és a dir: aporofòbia”.
Així mateix, en el comunicat destaquen altres casos d’aporofòbia més recents i no necessàriament motivats per una agressió personal però si derivats de la situació, com el cas d’una dona de 81 anys que l’any passat moria a casa seva fruit d’un incendi causat per les espelmes amb que s’il·luminava, després de veure’s submergida en una situació de pobresa energètica. Els joves de Cassoles, a més a més, insten al govern de la Generalitat a fer una llei contra l’aporofòbia i demanen iniciatives polítiques transformadores, que vagin a l’arrel del problema. Finalment, declaren que “Volem viure en un barri i en una ciutat lliure d’agressions discriminatòries, masclistes i feixistes” i alerten de l’estreta vinculació entre aquestes agressions amb la pertinença de moviments d’extrema-dreta.
María del Rosario Endrinal sempre havia portat una vida més enllà que normal. Marcada per èxits dels quals els seus pares, treballador de fàbrica i professora, s’havien sentit orgullosos: era secretària d’una empresa, feina que li va permetre accedir a un pis de luxe a Sant Gervasi. Però va topar amb el món de les drogues i tot va començar a trencar-se fins acabar vivint al carrer, en un caixer a pocs metres de la casa dels seus pares. Llavors va començar un vida marcada pel sensellarisme, i en especial en els assetjaments derivats d’aquesta condició, encara més greus quan s’és dona: abusos constants i pallises.
