Publicitat

Concert de Contrapunto Vocale

Publicat el 17.7.2017 13:30

Arts i lletres

Maria Antònia Font Fernández

Segons el diccionari, el contrapunt és l’art que consisteix a sobreposar en la polifonia dues o més melodies independents. Doncs bé, si concebem la Festa Major de Sant Gervasi com una polifonia de celebracions (el Turó Parc, el Putxet i la Bonanova), hem d’entendre que un concert de fi de curs d’un cor que assaja al barri és un digne contrapunt a la Festa Major. Naturalment, em refereixo a Contrapunto Vocale (quin nom més oportú, ara mateix!), que el passat diumenge 11 de juny va cloure el curs a la parròquia de Sant Ildefons, amb un projecte titulat ni més ni menys que «Mozart: mites i llegendes. Selecció de cors i àries de les seves òperes».

El programa es concretava en 19 fragments corals de les obres «Apollo et Hyracinthus», «Idomeneo, Ré di Creta», «Le nozze di Figaro», «La clemenza di Tito», «Ascanio in Alba» i «Die Zauberflöte». No es tractava pas dels fragments més emblemàtics atès que, algunes de les obres van ser compostes quan Mozart tot just era un adolescent. Així mateix, encapçalava el programa una il·lustració de Corrado Giaquinto i un full addicional amb el text cantat i la traducció al català.

Publicitat

Dinou peces corals

No seria ajustat dir que van cantar 19 fragments corals, ja que pròpiament, els van interpretar. Després d’una presentació del projecte a càrrec del mateix director, Josep Miquel Mindán, el cor va desfilar vestit de blanc, com uns àngels que volguessin ventilar la calor que feia a fora. Començar un concert deambulant a l’esquena de l’auditori confereix elegància i misteri: els cantaires estan concentrats, el director actua com un flautista d’Hamelín i el públic, encuriosit, fa cruixir els bancs mentre segueix els cantaires amb la mirada. Val a dir que l’assistència va ser una mica més moderada que de costum, malgrat que, al meu entendre, van fer el millor concert del curs.

I és que la preparació tècnica hi era evident: part del programa la duien de memòria (després van treure unes assolellades carpetes grogues), i en diversos moments hi van afegir dinamisme amb una mínima escenografia o dramatització que, alhora, donava relleu a la soprano solista, Ana Puche. Una veu, per cert, que anava sola, mentre el director s’asseia confiat. No va defraudar. Com tampoc va defraudar l’acompanyament de piano amb Josep García.

En definitiva, el que podria haver estat un concert dens i potser una mica feixuc va resultar un concert lleuger i gens aclaparador. Potser hi van ajudar les explicacions mitològiques amb què Mindán introduïa cada obra, a l’estil dels concerts comentats que es fan a l’Espai Pere Pruna. Només em queda felicitar el cor (i per tant, també el director, la solista i el pianista) per la feina feta. Segur que la parròquia no li fallarà la temporada vinent.

[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

La delinqüència baixa un 12 % a Galvany, però augmenten les lesions i els robatoris a vehicles

Societat Carme Rocamora i Seguí El Consell de Barri de Sant Gervasi – Galvany, celebrat el 26 de maig, va centrar bona part de la sessió...

Crida de Radars per recuperar voluntaris i combatre la soledat de la gent gran a Sant Gervasi

El projecte comunitari treballa per reconnectar les persones grans amb el barri i trencar la soledat no desitjada

La Drogueria Rovira de Galvany suma un prestigiós premi internacional

El guardó nacional dels Global Innovation Awards és l'últim d'una llarga llista de reconeixements per a l'emblemàtic establiment

El Jardí 123, desembre 2025

https://diarieljardi.cat/wp-content/uploads/2026/01/1626-El-Jardi123_Desembre25_0212-_ok.pdf
spot_img

La llum que ens perdem

Un nou relat de Maria Àngels Viladot

Què hauria escrit Montserrat Roig sobre el món d’avui?

No només enyorem l’escriptora que va ser. També enyorem els llibres que no ha escrit. Les interpel·lacions capcioses que no ha arribat a fer. N’enyorem la intel·ligència aguda i esmolada, que ens hauria ajudat a interpretar aquest temps convuls.

El Món Atlàntic: l’imperialisme modern entre tres continents

Tradicionalment, les poblacions s’expandien per àrees contigües, però la volta do mar, descoberta pels portuguesos i adoptada pels espanyols, va impulsar l’exploració oceànica del segle XVI i va iniciar el que els historiadors anomenen el món atlàntic

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí