Publicitat

Conrear i guisar els cigrons

La seva destacada aportació d’hidrats de carboni d’absorció lenta els converteixen en una beneficiosa font d’energia per a l’organisme

spot_img

Publicat el 14.2.2025 9:00

Cuina de convent

Fra Valentí Serra

El cigró o ciuró (llat. cicer arietinum) és un llegum que, molt possiblement, sigui originari de l’Índia, país que segueix essent el principal productor i consumidor mundial de cigrons. La mata, la cigronera, és de conreu poc exigent i no necessita ser regada, de manera que és un llegum molt adient per a ser sembrat en terres de secà i, àdhuc, en terrenys àrids i poc compactes. Amb tot, el seu conreu es pot veure afectat negativament per la mosca de la cigronera (llat. Agromices ciceri) que fa la posta dels seus ous a les fulles de la planta i que, en néixer les larves, les foraden internament. La cigronera també es pot veure afectada per una malura anomenada “rabia, que procede de las lluvias y rocíos seguidos de un sol fuerte” (El Huerto Medicinal, 122). En antics tractats agraris coincideixen en posar de manifest que el conreu del cigró és molt beneficiós per a la terra, ja que “el cultivo del garbanzo bonifica el terreno, por lo poco que absorbe y por la sombra que da a la superficie donde vegeta”.

Publicitat

El cigró té una gran importància en l’alimentació, àdhuc del bestiar, ja que el fullam – tan verd com sec– és un dels millors farratges i, alhora, la fulla gaudeix d’algunes propietats medicinals. Els cigrons se solen menjar torrats amb sal i, sobretot, bullits. Amb la farina dels cigrons els antics infermers conventuals preparaven una mena de pasta per a fer pegats i cataplasmes: “La harina de garbanzos se emplea en cataplasmas resolutivas y su cocimiento es diurético”, escriviren els antic religiosos (T. A., Recetario, s. f.). 

Publicitat

Els cigrons ja formaren part de la dieta dels antics egipcis i, també, grecs i romans, puix  que contenen nombroses calories i proteïnes. Per la seva destacada aportació d’hidrats de carboni d’absorció lenta converteixen el cigró en una beneficiosa font d’energia per a l’organisme. Recentment els científics han posat en relleu la seva destacada aportació de minerals (fòsfor, ferro, potassi i magnesi) i, sobretot, la seva riquesa en fibra que ajuda a millorar el trànsit intestinal en combatre el restrenyiment i els paràsits intestinals.

Els romans tingueren els llegums en gran estima, tant que i fins i tot donaren nom a algunes famílies; així del cigró en vindria el llinatge dels Cicerons (del llatí cicer), de les llenties el llinatge dels Lèntuls i de les faves els Fabis. 

Per tal de reduir les flatulències i fer més digestiva la ingesta dels cigrons, és recomanable d’incorporar a l’aigua de la cocció una ceba, i alguns brots –preferiblement tendres– d’alguna herba remeiera agraciada amb propietats carminatives, com ara la sàlvia, el comí i la sajolida.  Amb els cigrons es poden preparar nombrosos i variats plats, essent particularment excel·lent la cassolada de bacallà amb espinacs i cigrons. A l’article vinent us vull parlar, si a Déu plau, sobre el llúpol i les seves propietats.

Fra Valentí Serra de Manresa, arxiver dels caputxins.

[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

L’alfàbrega: propietats i usos

És una planta remeiera molt digestiva i, alhora, és activadora de les vies respiratòries

Les figues: propietats i usos

És una fruita particularment recomanable en moments d’esgotament físic i emocional puix que la seva ingesta estimula la concentració

Els secrets de la cuina caputxina

Fra Valentí Serra de Manresa publica "Missa et mensa. Secrets de la cuina de convent", un volum de caràcter divulgatiu que recull receptes de l'antiguitat

El codony: propietats i usos

És una fruita agraciada amb un gran contingut de fibra i amb una notable riquesa de minerals, com ara el calci, magnesi i potassi, i també amb un contingut notable d’àcid màlic que contribueix a l’eliminació de l’àcid úric
spot_img

Temps de cireres, temps de lectura

Amb la calor i les vacances també tornen els matins a la piscina, les tardes llargues i el temps per llegir: aquí tens les recomanacions literàries de la Casa Usher

L’Ajuntament tanca la porta a la proposta veïnal per la Buenos Aires: només podrà ser allotjament temporal d’emergència

La plataforma de Vallvidrera en defensa de la Casa insisteix que la normativa que permet el doble ús: assistencial i dotacional

Les crítiques al pacte d’inversions del PSC-ERC copsen el Consell Plenari: “Paper mullat”

El veïnat reclama més refugis climàtics, no retirar el sistema de porta a porta a Sarrià, millores en la mobilitat i, un cop més, aturar el pipicà a Doctor Hahnemann

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

[adrotate banner="15"]