Medi Ambient
El Consell Metropolità de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) ha aprovat provisionalment, el dimarts 30 d’abril, el PEPNat (Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc Natural de la Serra de Collserola) i la modificació del PGM (Pla General Metropolità) associat. El Jardí ha demanat una valoració a especialistes sobre el medi ambient de la serra i ha assistit a la roda de premsa convocada per la FAVB.
Josep Lluís Moner i Jordi Bigues
Collserola forma part de la xarxa d’espais europeus Natura 2000 i és el Parc Natural de la Serra de Collserola. Malgrat això, pateix agressions que semblen no tenir aturador. Algú pot pensar que la Plataforma Ciutadana per a la Defensa de Collserola (PCDC), que agrupa entitats i persones dels nou municipis de Collserola, celebra que finalment s’hagi aprovat inicialment l’esperat pla especial de protecció que hauria de capgirar el procés de degradació que pateix l’espai natural.
Malgrat algunes mesures positives per preservar els hàbitats i les espècies, com ara definir algunes àrees de tranquil·litat o limitar algunes activitats, s’ha abandonat la reforma clau sense la qual no es pot aturar el procés de pèrdua d’aquest espai natural: modificar la qualificació dels “espais urbanitzables” que són incompatibles amb el Parc Natural. Ens preguntem: Per què els hi tremolen les cames a l’hora de defensar Collserola com a Parc Natural?
Les conseqüències són molt greus. Es continua esquarterant la reserva natural parcial de la Riera de Vallvidrera coneguda com la Rierada l’únic curs d’aigua permanent de Collserola, en dues peces inconnexes, el que no permetrà abordar la recuperació del bosc de ribera, ni la qualitat de les aigües, ni per tant, de les espècies singulars que hi habiten, com el barb cua-roja… Tot perquè el Pla General Metropolità de 1976 va qualificar-lo com a urbanitzable.
Tampoc no s’ha volgut abordar la protecció de les zones limítrofes del parc natural, com ara la reintegració del Parc del castell l’Oreneta dins del Parc Natural, el que permet continuar treballant als potents grups de l’especulació urbanística per anar esgarrapant espai natural per fer-hi urbanitzacions de luxe.
La PCDC maldem perquè es redacti i s’aprovi un Pla Director Urbanístic de les urbanitzacions i sòls urbanitzables no sostenibles tal com ho ha fet esperançadorament el govern de la Generalitat en el cas dels municipis de la Costa Brava. Perquè no a Collserola? Encara som a temps d’aixecar el llistó, al nivell que mereix la singularitat de Collserola.
La FAVB a favor dels habitatges ja existents a collserola
La Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona (FAVB) es posiciona a favor de la inclusió d’un annex al Pla Especial de Protecció de Collserola, que s’acaba d’aprovar.
Juanjo Compairé
La recent de aprovació inicial del Pla de protecció de Collserola i de la modificació del Pla General Metropolità de la mateixa zona ha posat sobre la taula la permanència d’uns 140 habitatges situats dins del Parc i amenaçats d’enderrocament, tot i que alguns tenen una moratòria de fins a 40 anys.
La veu dels veïns
La queixa unànime de les diverses associacions de veïns presents afectats (especialment de la Plataforma de barris de muntanya, presidida per la presidenta de l’AV de Les Planes, Leonor Pérez Zafón) és la de no haver estat escoltats per les administracions.
Pérez ha detallat els errors que venen del pla del 2010 i que no han estat esmenats, com passa en algunes zones de cal Rectoret, on zones boscoses entren dins de la zona urbanitzada i a l’inrevés. Són errors també en la qualificacions de cases catalogades que haurien de salvar-se. D’altra banda, si comparem una foto de fa uns anys amb una d’actual, veurem, diu, com ha anat augmentant el bosc, malgrat les cases. Està, doncs, garantida la preservació del medi natural. Les Planes és el barri amb més cases amenaçades (75 del total de 140).
Anna Menéndez, presidenta de la FAVB, valora molt positivament el Pla de defensa del Parc, però defensa que el Pla inclogui un annex que obligui les administracions a negociar amb els veïns afectats una solució. S’uneix també a la demanda de revisió dels límits del parc.
Indignació
Els representants de les diverses associacions han manifestat la seva indignació. Els presents a la roda de premsa que va tenir lloc a la seu de la FAVB venien dels barris de la Font del Bosc i de Montbau, a banda de l’esmentada representant de la Plataforma dels barris de muntanya.
Enric Alifa, president de l’AV de la Font del Bosc ha insistit en els drets adquirits. “No som okupes”, ha dit. “Molts tenim la nostra casa escripturada i paguem l’IBI”. “A més, com que vivim al parc, som els primers interessats en la seva defensa”. I ha reblat la seva intervenció amb una frase lapidària: “Si em donen a triar entre una casa i un arbre, jo prefereixo la casa”. Joan Anglès, president de l’AV de Montbau, ha coincidit, tot i que a Montbau no hi ha habitatges afectats. Però sí que es queixa de la invasió de senglars: “Són més importants els senglars que les persones?”
