Les ressenyes de la Casa Usher
Casa Usher Llibreters
Josep Vicenç Foix i Mas, més conegut com a J.V. Foix (Barcelona,1893-1987)fou poeta, periodista i intel·lectual dels més destacats de les avantguardes literàries catalanes i és considerat una de les grans veus de la poesia del segle XX en la nostra llengua. A J.V. Foix l’unia un vincle directe amb el districte de Sarrià-Sant Gervasi, i més concretament amb el barri de Sarrià, escenari que es converteix en l’espai mític vital més significatiu del poeta. Sarrià és on neix, on passa gran part de la seva vida i és alhora, on s’haurà de fer càrrec del negoci familiar, la nostrada pastisseria Foix, que el poeta es veuria obligat a tirar endavant a causa de la mort del seu pare, i Sarrià serà també on moriria als noranta-quatre anys, en el cim del seu prestigi literari.
El casc antic de Sarrià, amb les seves places i carrers foren l’escenari de la vida diària de J.V. Foix i també seran constantment evocats en el seu món literari i poètic. Espais com la casa natal del poeta, (al Carrer Major de Sarrià número 57, ubicació actual de la pastisseria Foix); el Carrer Pedró de la Creu, la cantonada d’aquest amb Clos de Sant Francesc, els carrers de Bonaplata, Canet i Setantí, el Centre Excursionista Els Blaus, el passatge Mallofré, el Monestir de Pedralbes, el passeig de la Reina Elisenda, la plaça de Sarrià o el carrer Hort de la Vil·la, foren alguns dels escenaris més habituals del recorregut vital del poeta que dedicà versos a tots i cadascuns d’aquests racons.
De formació noucentista, l’estil del poeta sorprèn per la gran diversitat de formes i estils que s’interrelacionen en la seva producció literària, escrivint alhora prosa poètica i poesia en vers, fent ús de recursos i tècniques literàries com per exemple el Surrealisme harmonitzat amb altres tècniques de tradició més clàssica. A poc a poc, evoluciona cap a una posició estètica que s’allunya de l’ortodòxia de l’avantguarda sense abandonar, però, el compromís amb l’esperit de recerca de la modernitat.
J.V. Foix és un autor obsessionat per la qualitat del seu llenguatge i per les exigències del seu estil. D’un lèxic ric, les paraules que fa servir són curtes, molt sovint intraduïbles a la resta de llengües, i allunyades del llenguatge estàndard, massificat i periodístic. “És quan dormo que hi veig clar…”, esdevé una autèntica declaració de principis superrealistes que són una mostra del seu estil propi.
De la seva brillant faceta poètica caldria destacar títols com “Sol, i de dol”, “Les irreals omegues” i “Onze Nadals i un Cap d’Any”, i de la seva captivadora prosa poètica en són remarcables els volums titulats “Gertrudis”, “KRTU” i “Poemes Esparsos”.
Des de Casa Usher Llibreters us volem recomanar la recent publicació per part de Quaderns Crema de la correspondència entre Foix i l’escriptor Albert Manent, llibre que recull seixanta-una missives enviades entre aquests dos corresponsals entre 1952 i 1985, alhora que inclou set poemes de J. V. Foix, dos dels quals són inèdits.
