Opinió
Claudia Sucarrat
L’any 2022 l’Associació Britànica de Veterinaris (BVA, l’acrònim en anglès) va llençar una campanya de divulgació per sensibilitzar a la societat sobre l’assetjament patit pels professionals veterinaris. Aquest espot publicitari feia referència a l’increment de ressenyes negatives i comentaris despectius en les xarxes socials que patien els nostres col·legues britànics respecte a la seva feina. Un tema que podem comprendre tots plegats quan de sobte, s’inicia una campanya difamatòria sobre certs aspectes o conductes d’algun personatge més o menys mediàtic i que menystenen la seva integritat moral i el seu dret a l’honor. Dret, per altra banda, reconegut com a fonamental en la Constitució. És el que vulgarment, s’anomena amb la paraula anglosaxona hate o sigui, odi.
Els éssers humans quan ens comuniquem no només ho fem amb paraules, o millor dit, el llenguatge verbal és només una petita part de l’acte comunicatiu. El to de veu, l’expressió de la cara, la gesticulació conformen una riquesa comunicativa que en l’espai virtual desapareix. En aquesta esfera, el llenguatge es redueix al missatge, perdent caliu, essent només un text l’únic transmissor d’idees i contingut. Per tant, és molt més senzill caure en actes comunicatius molt més freds i impersonals, on no podem observar amb immediatesa la reacció del que diem o escrivim en el nostre interlocutor.
Tornant a la veterinària. La nostra professió és una que escollim per vocació. Ningú és veterinari perquè no ha trobat cap feina millor, o bé, perquè no sabia què fer amb la seva vida. Els que som veterinaris ho som per convicció. Les llargues jornades laborals, el maneig de l’eutanàsia, la fatiga per compassió, l’estrès de grans càrregues de treball. No són efectes col·laterals que hom pugui assumir si no té un gran amor per la seva professió. Som professionals que treballem aferrissadament per la salut dels nostres pacients i garantir-los la millor qualitat de vida possible. Sovint, ens enfrontem a desafiaments emocionals relacionats amb interaccions difícils amb els clients i la responsabilitat de cuidar animals malalts o ferits. La càrrega emocional és tan gran que segons els estudis més recents, la veterinària és una de les professions amb les taxes més elevades de problemes relacionats amb la salut mental.
És per això, que m’agradaria expressar als nostres lectors la necessitat de cuidar als veterinaris. Estic convençuda que qualsevol de vostès pot comprendre que una ressenya despectiva en una pàgina web, faltes de respecte, amenaces de denúncies, o exigències via telefònica causen dolor al professional que dia a dia intenta fer la seva feina amb rigor i dedicació. Malgrat això, no sempre les coses surten com un voldria, el menyspreu que traspuen alguns comentaris poden arribar a tenir un efecte molt perniciós en l’home o la dona que treballen en un centre veterinari i que, de fet, són els primers que busquen que els animals es guareixin i visquin feliços amb la seva família com més anys plegats millor.
Per tant, i per concloure, parleu amb el vostre veterinari, expliqueu-li en persona les vostres preocupacions, sigueu sincers i trobareu un professional que no només es preocupa de curar malalties, sinó que procura millorar la relació que teniu amb el vostre pelut. Som aquí per ajudar-vos.
Clàudia Sucarrat és veterinària en cap de La Veterinària de Sarrià
