Cuina de convent
Fra Valentí Serra
Menjar la fruita i la verdura al seu moment estacional té molts avantatges, a més d’un preu més assequible, té més bon color, olor, textura i, sobretot, gust. Les hortalisses estivals són molt riques en aigua i tenen propietats refrescants i antioxidants.
Justament en temps d’estiu i en les primeres setmanes de la tardor vénen molt de gust les amanides i les menges refrescants. Una de les hortalisses més pròpia del temps d’estiu és el carbassó, i que hom pot preparar i guisar de moltes maneres. Per exemple, si es talla el carbassó en làmines molt fines, aquestes s’han de cobrir amb capes molt primes de fulla de lletuga sense tronxo i d’espàrrecs tallats per la meitat, i aquestes capes s’han d’anar amanint amb alguna salsa o vinagreta, i el resultat final és excel·lent. De guisa semblant, amb la pastanaga laminada, o ratllada molt fina, macerada amb suc de taronja agre, un raget d’oli d’oliva i afegint encara una mica de mel i de canyella, en resulta una amanida inèdita, molt bona i refrescant, que en temps xafogós i en dies ardents la solien menjar els frares. La pastanaga és una hortalissa que destaca per les seves propietats nutritives i terapèutiques essent, alhora, molt agraciada en vitamines i minerals, de manera que és molt recomanable car, a més d’estimular la gana, aporta fibra i protegeix la pell i contribueix a millorar la capacitat visual. A voltes l’aplicació externa (i la ingesta) del suc de pastanaga ha donat bons resultat en casos de reumatisme.
De les hortalisses més comuns conreades a les hortes, com ara les pastanagues, les carbasses i, sobretot, els naps i les cebes, els frares en solien posar grans quantitats a l’escudella conventual de llegums amb verdures: «Córtese a lo largo unos nabos y cebollas y lo todo podrás en una cacerola con perejil, tomillo, escarola, apio y manteca. Lo rehogarás hasta que adquiera color y luego añadirás una azumbre de agua de fuente, una lechuga, guisantes, judías blancas, sal y pimienta. Después de cocerlo todo muy despacio en la cacerola durante tres horas lo colarás con un trapo y tendrás un buen caldo de hortalizas, a punto de ofrecer en el refectorio» (BHC, Recetario, s. f).
A l’article vinent us vull parlar, D.v., dels àpats conventuals i pairals en temps de tardor.
Fra Valentí Serra de Manresa és l’arxiver dels caputxins
