19.2 C
Sant Gervasi
| Dimecres 03 de juny de 2020 |

Cuinar la pastanaga i el carbassó

Cuina de convent

Fra Valentí Serra

Fra_Valenti_foto petitaMenjar la fruita i la verdura al seu moment estacional té molts avantatges, a més d’un preu més assequible, té més bon color, olor, textura i, sobretot, gust. Les hortalisses estivals són molt riques en aigua i tenen propietats refrescants i antioxidants.

Justament en temps d’estiu i en les primeres setmanes de la tardor vénen molt de gust les amanides i les menges refrescants. Una de les hortalisses més pròpia del temps d’estiu és el carbassó, i que hom pot preparar i guisar de moltes maneres. Per exemple, si es talla el carbassó en làmines molt fines, aquestes s’han de cobrir amb capes molt primes de fulla de lletuga sense tronxo i d’espàrrecs tallats per la meitat, i aquestes capes s’han d’anar amanint amb alguna salsa o vinagreta, i el resultat final és excel·lent. De guisa semblant, amb la pastanaga laminada, o ratllada molt fina, macerada amb suc de taronja agre, un raget d’oli d’oliva i afegint encara una mica de mel i de canyella, en resulta una amanida inèdita, molt bona i refrescant, que en temps xafogós i en dies ardents la solien menjar els frares. La pastanaga és una hortalissa que destaca per les seves propietats nutritives i terapèutiques essent, alhora, molt agraciada en vitamines i minerals, de manera que és molt recomanable car, a més d’estimular la gana, aporta fibra i protegeix la pell i contribueix a millorar la capacitat visual. A voltes l’aplicació externa (i la ingesta) del suc de pastanaga ha donat bons resultat en casos de reumatisme.

De les hortalisses més comuns conreades a les hortes, com ara les pastanagues, les carbasses i, sobretot, els naps i les cebes, els frares en solien posar grans quantitats a l’escudella conventual de llegums amb verdures: “Córtese a lo largo unos nabos y cebollas y lo todo podrás en una cacerola con perejil, tomillo, escarola, apio y manteca. Lo rehogarás hasta que adquiera color y luego añadirás una azumbre de agua de fuente, una lechuga, guisantes, judías blancas, sal y pimienta. Después de cocerlo todo muy despacio en la cacerola durante tres horas lo colarás con un trapo y tendrás un buen caldo de hortalizas, a punto de ofrecer en el refectorio” (BHC, Recetario, s. f).

A l’article vinent us vull parlar, D.v., dels àpats conventuals i pairals en temps de tardor.

Publicitat

Fra Valentí Serra de Manresa és l’arxiver dels caputxins

Fes-te subscriptor

Et vols comprometre amb el periodisme de proximitat, rigorós i cooperatiu? Fes-te subscriptor per només 5€ al mes i passa a formar part de la comunitat El Jardí

Publicitat
Publicitat

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.