Publicitat
spot_img

Curiositats i història del carrer de Francolí

Publicat el 7.10.2025 6:00

Nomenclàtor

Jesús Mestre Campi

El carrer de Francolí comença en un cul-de-sac, prop del carrer de Sant Magí, i arriba fins a Balmes. Travessa els carrers de Vallirana, Saragossa, La Gleva i Sant Guillem, sent un dels vials centrals del barri del Farró. La seva urbanització s’inicia el 1867, com una iniciativa a part de la urbanització més extensa de la finca de can Regàs; seguint a Jesús Portavella, la peça era coneguda com a “Campo de la calle de San Felipe” i en aquest sentit el primer nom del carrer va ser el de “Campo”. Llavors el carrer acabava a la riera de Sant Gervasi, que en arribar al carrer Camp feia una corba per seguir l’actual carrer de Sant Guillem.

Publicitat

En aquesta zona hi havia el 1890, tal com descriuen Ferran Colombo i Araceli Vilarrasa, la finca de Salvador Sallarés i Claret, un propietari que intentà adquirir a l’Ajuntament de Sant Gervasi de Cassoles part de la llera de la riera. El 1907 es va canviar el nom de Camp pel de Francolí.

Publicitat

La situació central del vial propicià la seva ràpida urbanització: el 1930 ja s’havien construït edificis a les prop de les vuitanta parcel·les en què s’havia dividit el carrer, la majoria pensades per a una població de classe mitjana o baixa, tot i que també n’hi havia alguna amb una extensió més gran, com la de la cantonada amb el carrer de la Gleva, als números 57 i 59, on es van construir dos edificis de veïns de sis plantes. Entre Sant Guillem i Balmes, hi havia una finca que, a l’altre costat de la riera, a Monterols, encarava la propietat i mansió de la família Brusi.

El carrer de Francolí © Cristina García Bladé

El carrer ha canviat molt del seu aspecte tradicional, s’hi han edificat nombroses cases modernes i en queden poques d’antigues. Part del carrer és de vianants i això li dona un aire residencial i tranquil, com la major part d’aquest barri. Cal assenyalar la parròquia de Santa Joaquima Vedruna, a la cantonada nord del carrer de la Gleva, la proximitat amb el Teatre de La Gleva, una mica més avall, i, entre el comerç, la singular perruqueria d’en Perrocker, un perruquer que combina aquest art amb el de músic rock. Per la Festa Major del Farró, acostuma a organitzar concerts i altres activitats al carrer, potser recordant com, fa un segle, també era un dels punts d’activitat festiva.

spot_img
spot_img
[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

El carrer de Laforja: història i curiositats

L’origen del carrer és el 1776, quan Jaume Rosés i Lleonart, pagès de Sarrià amb deutes per saldar, va vendre part de la finca del compte de Bell-lloc a Pere Delaforge i Grau, botiguer de teixits i ciutadà de Barcelona

El carrer del Cardenal Vives i Tutó: història i curiositats

Els anys 1976 i 1977, en l’esplanada que quedava entre el convent dels Caputxins i la Vil·la Cecília, es va muntar un envelat per fer-hi una Festa Major popular, en contraposició a la Festa Major oficial que organitzava, al llarg del franquisme, la Comisión de Festejos del Distrito III

Iniciada la nova fase de reurbanització del carrer de Balmes

Les actuacions s'allargaran fins al maig de 2026 i suposaran diversos talls al carrer; també s'iniciarà l'ampliació de la vorera del carrer de Francolí

El carrer de Ballester: història, curiositats i present

En els darrers anys, en convertir-se en un carrer de plataforma única i prioritat per als vianants, s’hi ha pacificat el trànsit i els edificis històrics que encara restaven es mostren en la seva esplendor
spot_img

Lucrecia: “Al Teatre de Sarrià interpretaré cançons que han marcat la meva trajectòria i han calat en els cors del públic”

El 29 i 30 de desembre l’artista cubana pujarà dalt de l’escenari del Teatre de Sarrià per celebrar els 30 anys de carrera amb un viatge musical carregat d’alegria, energia i molt sentiment

Abaixa la persiana Mota Descans, la matalasseria centenària de Sarrià

Des de 1848, la botiga familiar ha estat sinònim de qualitat i tradició dins del sector

Jo també vaig ser-hi

"Per què les psiquiatres i psicòlogues han de portar una bata blanca per passar consulta? No estan operant, ni curant una ferida, no corren el risc de tacar-se de sang. Aquesta bata marca una subtil, però contundent, diferència entre elles i jo: la raó envers la no raó": l'opinió de Maria Bascompte

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí