Comportament / Opinió
Mireia Verdaguer
El creixent nombre de nens i adolescents diagnosticats amb trastorn per dèficit d’atenció i hiperactivitat va suscitar certa polèmica sobre què és realment el TDAH, quines són les causes que el provoquen i la validesa del diagnòstic d’aquest trastorn. Actualment, és el trastorn amb major incidència en població infantil segons el DSM-IV, i assoleix entre el 3 i el 7% en edat escolar.
Avui sabem que és un trastorn de caràcter neurobiològic que es manifesta amb la simptomatologia de la inatenció, la hiperactivitat i la impulsivitat, tant en l’àmbit conductual com cognitiu. Les seves causes són majoritàriament genètiques, encara que també hi poden influir factors ambientals.
Educar i ensenyar no és una tasca senzilla i un nen o adolescent amb TDAH no diagnosticat i per tant, no tractat, pot influir negativament en la seva trajectòria acadèmica, social i emocional.
El TDAH pot tenir una predominança en el dèficit d’atenció o en la hiperactivitat i impulsivitat. La falta d’atenció no implica ser mogut. I ser mogut i impulsiu no implica necessàriament tenir falta d’atenció. Per això és molt important que quan hi ha sospites, es faci un diagnòstic diferencial. Sense aquest diagnòstic, podem trobar simptomatologia clara de TDAH, però generat per un bloqueig ansiós vinculat a dificultats emocionals. Aquí rau la importància del diagnòstic diferencial.
Fins fa pocs anys els nens afectats no disposàvem d’instruments per avaluar-lo. Aquests nens acostumen a mostrar dificultats en el comportament o mostren conductes poc desitjades dins l’aula. En el dèficit d’atenció, tendeixen a distreure’s amb facilitat davant estímuls irrellevants, interrompen freqüentment, s’obliden amb facilitat de les coses o perden les seves pertinences. Tendeixen a no acabar les tasques, i a no entregar els treballs o els entreguen incomplets o amb retard. En l’àmbit social, el dèficit d’atenció pot expressar-se per canvis freqüents en les converses, no escoltar als altres i els costa seguir les normes dels jocs o activitats.
Com es manifesta la hiperactivitat
La hiperactivitat pot manifestar-se per estar inquiet, per un excés de córrer i saltar en situacions poc adequades, i per la dificultat d’estar assegut mentre es menja, es mira la televisió o es fan activitats tranquil·les. Tots aquests comportaments, que són difícils de ser reprimits per part del nen, provocaven també situacions difícils de conduir per part dels docents. Era fàcil trobar nens sota l’etiqueta de: el nen pesat, desafiant, mogut, gandul o els seus pares no li posen límits. I és que totes aquestes conductes, estan generades per aquesta simptomatologia. Val a dir que, perquè la simptomatologia destaqui, els símptomes han de tenir una freqüència i intensitat que afectin la vida diària i s’han de manifestar en tots els àmbits.
El coneixement i el diagnòstic del TDAH ha portat a poder adquirir recursos i estratègies perquè els docents puguin afrontar millor la situació. No oblidem que ells són els referents dins l’àmbit escolar i per tant, la flexibilitat, la paciència i comprendre les característiques pròpies d’aquests, els ajuda a afrontar i gestionar millor la situació. L’ambient estructurat, organitzat, motivador i amb pautes clares, ajuden a millorar el seu autocontrol.
El tractament normalment és farmacològic per la seva efectivitat, prop del 95%. En tractar-se d’un problema estructural i no adquirit, el pacient nota l’efecte tan bon punt el pren (periodicitat diària). Tot i això, és important la teràpia perquè poden afegir-se problemes emocionals o socials.
Mireia, psicòloga educativa de: www.crecimientofamiliar.com
