Per accedir al contingut crea un compte gratuït
Llegeix
Accés il·limitat: subscriu-te a El Jardí
Societat
John McAulay
Canvi de mans a la llar d’infants El Ginjoler, ubicada a Sant Gervasi. El centre, de titularitat privada, havia estat gestionat fins ara per la Fundació Pere Tarrés, però l’1 de maig va passar a fer-se’n càrrec un nou operador. Segons explica la direcció del centre, el nou encarregat és Arnau Lluch Gironès, un empresari que té una xarxa de cinc llars d’infants repartides per Catalunya.
La situació va començar a gestar-se a mitjans de març, quan la Fundació Pere Tarrés va comunicar a El Ginjoler que deixaria de gestionar el centre a partir del curs escolar vinent per motius econòmics. Davant d’aquesta notícia, diverses institucions educatives van manifestar el seu interès per fer-se càrrec del centre, de manera que la fundació va decidir accelerar l’elecció d’una nova gestora i precipitar la seva sortida al passat 30 d’abril, en canvi d’esperar al final del curs.
No és el primer centre que gestiona Arnau Lluch Gironès a Sarrià – Sant Gervasi: l’empresari també és operador de la llar d’infants Blauet de Sarrià. Aquí, els alumnes porten uniforme, i s’utilitza el castellà, juntament amb el català, com a llengua vehicular. Aquest exemple inquieta El Ginjoler. «Nosaltres sempre hem estat una escola catalana, una escola bressol, on no guardem els infants sinó que els eduquem, i no sé si és la mateixa línia que tindrem», explica una membre de l’equip professional del centre. A més, considera que l’elecció d’Arnau Lluch per part de la Fundació Pere Tarrés com a reemplaçament ha estat accelerada. «No van escoltar totes les opcions«, lamenta.
L’empresari acumula altres càrrecs: és cap d’operacions de la consultora Active Development, patró de la fundació privada Fuster School i secretari del consell directiu d’Acció per l’Educació. També és delegat de la fundació Arenales, gestionada per la Red Educativa Arenales, una empresa educativa espanyola amb més de 40 centres arreu del món i de caràcter conservador. Segons la seva pàgina web, proporciona una formació «basada en els principis fonamentals de la doctrina cristiana«, i alguns dels seus membres pertanyen a organitzacions com l’Opus Dei i el Camí Neocatecumenal.
El canvi precipitat de gestora a El Ginjoler ha causat preocupació entre els professionals del centre i també entre les famílies per la nova línia que prendrà la llar d’infants. Però, segons ha confirmat Arnau Lluch a El Jardí, la intenció és que la llar d’infants continuï funcionant «com fins ara» durant el següent curs, després de l’actual etapa de transició. Canviaran «algunes directrius» amb la marxa de Pere Tarrés i s’impulsaran «millores», explica, mentre que el castellà i l’anglès s’utilitzaran juntament amb el català de cara als alumnes. L’empresari destaca que el canvi d’operador hauria de ser «una alegria» perquè garanteix la continuïtat del centre.
Una incorporació a la xarxa pública impossible
Des de l’equip professional d’El Ginjoler, consideren que s’hauria d’haver aprofitat la marxa de la Fundació Pere Tarrés per incorporar la llar d’infants a la xarxa pública d’escoles bressol de l’Ajuntament, en canvi de mantenir el centre en mans privades. Actualment, a Sant Gervasi no hi ha cap escola pública per a infants. «Crec que era la millor opció«, afirma la representant del centre.
Un plantejament, però, sense recorregut. La Fundació va contactar amb l’Ajuntament per sol·licitar la seva integració a la xarxa pública d’escoles bressol municipals, però l’administració assegura que aquest procés «no és possible» ara mateix perquè el reglament que regula els processos d’integració de centres privats no està encara aprovat. En aquest sentit, l’Ajuntament s’ha limitat a «valorar positivament» que l’anterior gestora «hagi pogut resoldre la continuïtat d’aquesta llar d’infants i del seu projecte a través d’un operador privat».
Per la seva banda, la Fundació Pere Tarrés també opta per l’optimisme. L’entitat assegura que l’elecció del nou operador ha estat contrastada, i s’ha donat perquè el candidat compleix dues condicions bàsiques: garanteix la continuïtat educativa del projecte, i té la suficient solvència i experiència per conservar l’actual plantilla professional sense canvis.
