La meitat de les famílies de Sarrià – Sant Gervasi es queden sense plaça a l’escola bressol pública

Societat

Carme Rocamora i Seguí

Pràcticament, la meitat de les famílies de Sarrià – Sant Gervasi que han demanat plaça a l’escola bressol pública s’ha quedat sense en el període 2026-2027. Concretament, el 48,55% de les sol·licituds han estat rebutjades, empenyent a aquests sol·licitants a acudir a centres privats, que al districte, costen com a mínim 600 euros al mes.

No és una dada nova, sinó crònica, que va acompanyada de la manca d’escoles bressol públiques a Sarrià – Sant Gervasi. Concretament, n’hi ha sis, amb capacitat per a 248 places. Fa anys que es demana la construcció d’aquestes escoles per als nens d’entre 0 i 3 anys al districte, ja que a barris com les Tres Torres no n’hi ha cap. Malgrat això, l’última que es va inaugurar va ser fa 15 anys, quan el socialista Jordi Hereu era alcalde de Barcelona.

Aquestes dades, que incrementen la desigualtat des de l’inici de la vida d’un infant, han estat el motiu pel qual Junts per Barcelona ha forçat la celebració d’un consell plenari extraordinari al districte, que es va celebrar el 9 de juliol. En ell, van presentar una proposició demanant que l’Ajuntament ajudi a les famílies que s’han quedat sense plaça a pagar les quotes de les escoles privades. La proposició va ser aprovada amb el suport dels proposants, que tenen majoria al plenari, i també del PP i Vox. Ara bé, no va rebre el suport del Govern del PSC, ni tampoc d’ERC i els comuns, partits d’esquerra que van defensar que els diners públics no es poden destinar a la xarxa privada, sinó a incrementar l’oferta de la pública.

En la defensa de la proposició, el conseller portaveu de Junts, Pol Lliró, va retreure al Govern municipal no «fer res» ni haver ofertat noves places públiques durant el seu mandat. «Estic atònit», va expressar, després de conèixer la negativa del Govern a donar ajuts directes a les famílies.

La regidora, Maria Eugènia Gay, va compartir la preocupació per les famílies que no han obtingut plaça. Ara bé, no va proposar cap solució nova i es va escudar sota el fet que les xifres de les demandes no ateses són pràcticament les mateixes que en els últims 30 anys. «No és cap novetat. Fa molts d’anys que s’arrossega«, va justificar. També va retreure a Junts la seva proposta quan durant el mandat de Xavier Trias van impulsar privatitzacions «que van ser un desastre» i un «model fracassat». «No farem res del que proposen, el que farem serà en clau de ciutat i amb criteris d’equitat», va reblar.

Des dels comuns, Munsa Mompió també va retreure a Junts les polítiques de privatització i al PSC no haver defensat amb fermesa l’educació de 0 a 3 anys, i en tot cas, va apuntar a la solució de convertir escoles privades en públiques, ja que la construcció de noves es retardaria molt en el temps. En una línia similar, Núria Satorra d’ERC va apuntar que la solució no pot ser «compensatòria» en el sentit de pagar a les privades, i que la prioritat és ampliar la xarxa de públiques: «No volem que els ajuts acabin cronificant la manca de places públiques». 

Junts ha presentat proposicions similars al districte de Gràcia, Eixample, Sants-Montjuïc i les Corts. Han tirat endavant a les Corts i a Sarrià – Sant Gervasi. En tots els districtes, el vot dels grups ha estat el mateix: a favor Junts, PP i Vox; i en contra PSC, Comuns i ERC.