reportatge: el 27S a Sant Gervasi
Roger Rosich
A dia d’avui potser ja hauran llegit i escoltat molt sobre els resultats de les eleccions del passat dia 27. Analitzem amb detall alguns dels elements principals sortits dels resultats.
El president Mas
La continuïtat d’Artur Mas al front de l’executiu català està en dubte (tot i els 62 diputats). El liderat del president és un valor afegit a la causa independentista: n’és la cara seriosa i política a nivell internacional. És molt difícil negar la gran vàlua política de president Mas. En el meu vessant d’analista, així com en una mirada historicista, crec fermament que les persones sí que fan les coses, i tot i que vivim en temps mutables i ningú és imprescindible, hi ha gent més prescindible que altra.
La CUP dificultarà el seu nomenament no tant per ell com pel que representa: retallades, el successor de Pujol, el record del conseller Puig a Interior, criteris antisistema… I perquè la CUP no vol saber res de lideratges marcats (ens recorden una mica la nostra connexió amb l’Antiga Roma republicana: tots som iguals). Per sortir elegit sols necessitaria el vot a favor de 2 dels seus 10 representants. Segurament, en clau de política de ‘Procés’ es podrà arribar a un acord, sobretot perquè la imputació de Mas (dos dies després de les eleccions) repercuteix amb un fort simbolisme.
El candidat Iceta
Miquel Iceta tenia motius per tornar a ballar el 27S a la nit. Ha salvat els mobles d’una casa arrasada per diverses riuades. Ell, que era l’home de l’aparell de partit, el conseller a l’ombra, el visir de l’antic palau socialista… No se’l feia ni líder ni candidat en unes eleccions. El seu no va ser un resultat excepcional, però hagués pogut ser pitjor. Els va ajudar una mala campanya i un mal candidat dels succedanis de Podem. Iceta resisteix i impulsa Pedro Sánchez, que ja es veu a La Moncloa.
La derrota d’Iglesias
Potser ha estat més “nova política” el Sr. Iceta (després de molts anys a primera fila del PSC) que la proposta encapçalada per Lluís Rabell. Fa uns mesos havien de governar Catalunya amb monges que pengen els hàbits, però ha estat una derrota per Iniciativa i una derrota per Pablo Iglesias, que veu com se li allunya el triomf a les generals.
Albiol i Ciutadans
Presentar Alícia Sánchez-Camacho hagués estat un error, i la sotragada hagués pogut ser pitjor a la que es van endur presentant Xavier García Albiol. El que està clar és que 11 diputats és una derrota per al PP. Amb Rabell, Albiol va ser l’altre perdedor de la nit electoral. L’eslògan del qual encara presumeix, allò de “netejar Badalona”… combinat amb la gestió del govern Rajoy i amb la corrupció… Davant de tot això al centre-dreta “hispanocèntric” li va ser més fàcil votar Inés Arrimadas, amb un discurs fresc, maneres noves, sense corrupció al darrere, sense desgast de govern… I així, ara, Arrimadas, amb un molt bon resultat (25 diputats), farà de cap de l’oposició.
Arrimadas ha fet de cara de la marca “Ciutadans”, que és qui ha arrossegat els vots, més que la pròpia candidata. Tampoc a ella, li ha calgut fer molta feina, sols insistir en una campanya de la por que ha vingut per totes bandes, orquestrada amb un conjunt de des-propòsits per atemorir els catalans en unes eleccions que no havien de ser plebiscitàries, però que ells mateixos es van esforçar en què ho fossin.
L’adéu d’Unió
Unes darreres paraules per la gent de bona fe d’Unió. L’exconseller Espadaler (que en altres circumstàncies mai hagués estat candidat) va defensar prou bé el terreny. Tanmateix, Unió no seguirà tenint representació al Parlament; sols en tindrà en el testimoniatge de les essències del partit en els representants de Demòcrates per Catalunya, els democristians independentistes escindits, integrats a Junts pel Sí.
Unió, però, segueix tenint representació al Congrés i al Senat i encara un reguitzell de regidors municipals per tot el territori. Caldrà veure quina estratègia segueixen de cara a les generals. Els recomanaria renovació.
Roger Rosich és analista i consultor polític 1400caracters.wordpress.com
