Gent gran
Roser Díaz Martín
Malgrat que el nostre barri tingui una imatge benestant, sota d’aquesta aparença s’amaga una altra cara més crua.
No ens enganyem, Sant Gervasi és un barri envellit, ple de gent gran que ha perdut amb el nou model econòmic i la crisi, el seu poder adquisitiu. Moltes vegades això va acompanyat d’una inseguretat, que fa que aquest problema no es vulgui ni reconèixer en públic, ni molt menys demanar ajuda. Jo em llevo molt aviat, de vegades a les sis del matí estic al carrer, i se’m trenca el cor de veure veïns de tota la vida, remenant entre els contenidors del supermercat o les papereres. Aquesta també és una cara del barri, lletja i amagada, però real. Si afegim aquelles persones que viuen soles, reduint dia a dia al seu món, fugint de la realitat i marcint de mica en mica, concloem que tenim un greu problema social.
L’any 2012 l’Ajuntament de Barcelona va engegar el projecte Radars, és a dir, voluntaris que estudien la vida de la gent i s’acosten amb ells, oferint companyia i suport. Sempre amb l’ajuda de la Creu Roja o de l’assistència social. El dissabte 10 de juliol, sota un sol de justícia, des de la plaça Mañé i Flaquer, es va engegar la caminada. Armilles taronges per als organitzadors, i verdes per als acompanyants.
En cada una de les seves etapes s’hi afegien més caminants, triplicant quasi el nombre de la sortida quan es va arribar al final. Pel camí repartíem informació, parlàvem amb aquelles persones que pensàvem que podrien ser beneficiaris del projecte. Vàrem trobar molta atenció i curiositat. Crec que es va assolir l’objectiu de donar a conèixer a molta gent, l’existència dels Radars, i per què no a un termini no gaire llunyà, potser valdrà per acompanyar i fer més dolça la vida dels nostres grans.
Si vols participar en el projecte Radars, envia un correu a: radarsgentgran@bcn.cat
