Jesús Mestre
Poc abans de Nadal, Jaume Ciurana tinent d’alcalde de Cultura, Coneixement, Creativitat i Innovació, i Joan Puigdollers, regidor del districte de Sarrià-Sant Gervasi, feien una roda de premsa conjunta en la qual donaven a conèixer una gran cisterna de gairebé 600 metres quadrats que, per motius diversos, havia quedat mig oblidada en un terreny sense edificar proper a la torre de Bellesguard. També informaven de la intenció de fer-hi un equipament cultural públic per la part nord del barri de la Bonanova tot i que amb projecció de ciutat.
La cisterna és francament singular i configura, sense dubtes, un espai màgic. Un espai amb moltes reminiscències d’històriques. Bellesguard, un dels llocs amb documentació escrita més antic de Sant Gervasi, és un indret on abundava l’aigua —d’excel·lent qualitat— tant per superfície per les dues rieres que l’emmarcaven com pel subsòl per l’existència de fonts, brolladors i mines. A l’antiguitat hi va haver un presidium o fortificació romana que feia ús d’aquesta riquessa, i a l’edat mitjana la presència d’aigua abundant que s’havia de gestionar, va propiciar que si fes una torre de guaita, un castell i, a finals del segle XIV, el palau del rei Martí d’Humà.
Segons Manuel Medarde, arqueòleg i membre de l’equip de recerca de Bellesguard, s’ha verificat per fons documentals que al segle XVI hi havia una gran cisterna i posteriorment es van fer conduccions que portaven l’aigua fins a la plaça de la Bonanova, on es distribuïa pel municipi de Sant Gervasi de Cassoles. Segurament el dipòsit que encara existeix va ser una remodelació d’aquesta cisterna, feta a mitjans del segle XIX. L’any 1852, quan es va construir l’actual cementiri sobre Bellesguard, va caldre modificar el traçat d’una mina, cosa que podia comportar fer la nova cisterna i portar l’aigua a la plaça Bonanova, on el 1862 es va inaugurar una nova font pública.
Es indubtable l’interès de potenciar Bellesguard, un dels indrets més bells de Sant Gervasi i de Barcelona. Ara que s’ha obert al públic la visita a la torre Figueres, una joia del modernisme i un dels edificis amb més contingut que va construir Antoni Gaudí, fer un jardí públic sobre el dipòsit és un gran encert. També obre expectatives destinar a ús cultural la cisterna, sobretot per fer-hi activitats especials com ara concerts —probablement l’acústica és molt bona—, actuacions teatrals, performance, etc., però de caràcter ocasional. Tots dos equipaments es potenciaran mútuament.
Segons ens confirma Carles Esquerra, gerent del districte de Sarrià-Sant Gervasi, s’ha previst un pressupost global d’1,7 milions d’euros, i les obres d’aquest equipament començaran abans de l’estiu i es preveu que acabin a finals de 2015. La intenció és tan sols fer una intervenció mínima, condicionar l’espai i preservar el dipòsit tal com és. Tot i així, caldrà obrir una entrada des del carrer Bellesguard que foradarà el dipòsit. Aquest fet pot ser el més polèmic de la intervenció tot i ser indispensable pel seu condicionament que preveu fer uns serveis mínims: lavabos, cafeteria, etc. És indubtable que el projecte potenciarà Bellesguard i que el barri i la ciutat gaudiran d’un nou centre cultural ben singular.
