Història
Jesús Mestre i Inés Tell i de Pallejà
L’Espai Putxet va proposar el 10 de març una interessant xerrada, ‘Elles també hi eren’, en part per recordar que el mes de març es pinta de lila, i també per presentar la segona edició d’un llibre singular: Segundo diccionario de los Catalanes de México, amb una aportació especial de la historiadora Gemma Domènech i Casadevall, que va ser la responsable d’afegir al diccionari 690 biografies de dones, ja que elles també van anar a l’exili a Mèxic. I quines dones!
Al final de la Guerra Civil, Mèxic va concedir la ciutadania als espanyols exiliats, en un gest que cap altre país va fer i que fou clau per poder tramitar documentació perquè l’Espanya franquista no reconeixia els exiliats. Això va atreure molts exiliats a Mèxic. Es calcula que, entre maig del 1939 i l’octubre del 1942, van sortir cap allà més de 20.000 persones de les 30.000 que van exiliar-se. Altres destins foren la Gran Bretanya, Xile, l’Argentina, els Estats Units i la URSS. Va fugir molt talent català, gairebé tots els professors de la Universitat de Barcelona, i per a Mèxic, una república jove, era important captar aquest talent.
Les dones que es van exiliar no eren únicament les acompanyants dels homes: també havien tingut una vida pròpia. Però se les invisibilitzava des dels registres dels vaixells que les portaven a l’exili, ja que només s’apuntava els caps de família: elles són ‘l’esposa de…’ . De moltes ni tan sols els posaven l’ofici o la professió. En arribar a Mèxic, moltes es van dedicar a cosir, que era una sortida professional ràpida i fàcil i els permetia mantenir la família. Algunes cosien per botigues, altres per magatzems, i fins i tot n’hi havia que aixecaven negocis propis, com ara Dolors Bosch Toldrà i Teresa Domingo.
Dolors Bargalló, Maria Soteres, Cinta R. Font, Emília Guiu, Adela Ramon…
Durant la xerrada, Gemma Domènech va anar presentant algunes d’aquestes dones, cosa que va permetre entendre la dimensió humana de l’exili d’una gent que, en molts casos, només pensava a poder tornar a la seva terra. Entre aquestes dones hi havia Dolors Bargalló, membre d’ERC i presidenta d’Unió de Dones per Catalunya. També fins a sis advocades que a Catalunya exercien la professió, entre elles Maria Lluïsa Algarra, que havia estat la primera jutgessa espanyola. A l’exili es dedicà a traduir novel·les roses amb el pseudònim Blanca While. Un altre cas va ser el de Maria Soteres i Mauri, l’única que va exercir d’advocada.
En l’àmbit sanitari Cinta R. Font va començar a treballar amb el doctor Pere Nubiola. Després es dedicà a fer cremes cosmètiques a la cuina de casa per a la gent del teatre. Va muntar un consultori i es va guanyar bé la vida. Tenia certa fama, i va començar a escriure en una revista de nom Paquita. La parella va tornar a Catalunya el 1961. D’altra banda, Rosa Poy va treballar com a odontòloga al Colegio Madrid, a Mèxic DF.
El de mestres és un dels col·lectius que va trobar facilitats per exercir la seva professió, i era molt nombrós. Aquí tenim Adelina Cortina, muller de Miquel Santaló, alcalde de Girona. Algunes es van dedicar al cinema sense cap experiència prèvia, com Pilar Crespo Domènech, que es va casar amb Avel·lí Artís-Gener, Tísner. També se’n van sortir actrius professionals com Assumpció Casals, que va ser empresària teatral, o Emília Guiu, que va triomfar al cine americà, on va fer més de 60 pel·lícules. La il·lustradora Carme Millà va fer feina al sector editorial, una altra dona que va fer d’artista va ser Adela Ramon i Lligé, que durant la guerra havia protegit el patrimoni cultural.
