Divendres 26, abril 2024
12.3 C
Sant Gervasi
12.2 C
Sarrià
Publicitat

Dormitoris sans per ajudar al descans

El dormitori, l’estança on passem més hores, ha d'estar dissenyat i cuidat per una bona salut de les persones que hi viuen

Publicat el [wpdts-custom start="post-created" format="j.n.Y G:i"]

Opinió

Jordi Roviras i Cristina Garcia

En l’anterior article publicat ara fa uns dies, vam apuntar que els espais interiors, aquells que utilitzem en gairebé un 90% del nostre temps, poden presentar nivells de toxicitat d’entre cinc i deu vegades més elevats que el d’un espai exterior. No només ho diem nosaltres així, sinó que ho porta advertint i certificant de fa molts anys la mateixa OMS. Ja vam explicar també els tres tipus de toxicitat principals (biològics, químics i físics) i els seus respectius orígens.

Publicitat

Som dels que certament creiem que l’arquitectura és la nostra tercera pell i que els paràmetres de disseny i manteniment dels nostres espais de vida condicionen clarament el nostre sistema biològic, i per tant, la nostra salut. Cal projectar i dissenyar pensant en salut, creant espais que s’adaptin a les nostres necessitats i que millorin la nostra qualitat de vida.

Publicitat

Avui, però, us volem parlar d’un dels espais de casa nostra que més hauríem de cuidar en aquest aspecte: el dormitori. El dormitori és l’estança on passem més hores, però no només per això és important, sinò especialment per tractar-se de l’espai on descansem i on tenen lloc processos de regeneració cel·lular. A més d’implementar una sèrie d’hàbits, cal que l’arquitectura garanteixi un descans reparador, i els principals aspectes a tenir en compte els resumim a continuació:

1. Ventilar l’espai: Per oxigenar-lo bé (durant el descans, el nostre cos necessita molt oxigen) i per alliberar-lo d’un possible excés d’humitat o acumulació de tòxics provinents dels materials de construcció, del mateix subsòl (gas radó) o de la nostra activitat.

2. Col.locar el llit en la zona més resguardada possible, segons previ estudi geobiològic. És a través d’aquest estudi, on es planteja la distribució interior del dormitori, evitant les zones geopatògenes i ubicant el llit en aquell espai més protegit (menys afectat). Per exemple, cal evitar col.locar el llit sobre un corrent d’aigua subterrània, ja que el moviment de l’aigua i el frec amb el subsòl genera un camp electromagnètic continu molt nociu per a la nostra salut. Una llarga exposició interfereix en el nostre sistema biològic, i provoca les anomenades geopaties (malalties provocades pels camps electromagnètics i radiacions). Respecte a aquest darrer concepte, cal protegir el dormitori de les radiacions artificials produïdes per fonts externes com les línies de baixa tensió, transformadors de les companyies elèctriques, antenes de telefonia mòbil (4G i 5G), entre altres. A més de les fonts de radiacióinterior generades per les mateixes instal·lacions elèctriques, aparells elèctrics, ‘routers’, xarxes sense fil (wifi), ràdio-despertadors i telèfons sense fil.

3. Fer unes instal.lacions biocompatibles. Si has de fer reformes, recomanem utilitzar un cablejat elèctric de tipus apantallat (cable recobert per una malla o un tub metàl·lic que actua de gàbia de Faraday) i no discórrer cablejat per darrere del capçal del llit. Si no has de fer reformes, es podria instal·lar al quadre general de protecció un desconnectador automàtic (bioswitch), o manual mitjançant un simple polsador, per garantir zero corrent elèctrica en tota l’estança durant les hores de descans. En qualsevol cas, és recomanable comptar amb la instal·lació d’una bona presa de terra.

4. Fer servir materials d’origen natural, especialment en els primers 2-3 cm dels paraments verticals (parets) i horitzontals (paviments i sostres). Aquests materials ens ajuden a garantir un confort higrotèrmic i la sensació de benestar. Cal tenir cura en la tria dels materials d’acabat, i es recomana que es faci sota els criteris següents: que emetin la mínima quantitat de Components Orgànics Volàtils (COV), que tinguin prou capacitat higroscòpica per garantir un índex òptim d’humitat comprès entre el 45 i el 55% i que no continguin productes plàstics per evitar que es carreguin electrostàticament.

Sobre aquest darrer punt, els materials naturals, en parlarem amb profunditat en el proper article.

Jordi Roviras Miñana i Cristina Garcia Castelao són socis fundadors de Roviras Castelao Arquitectura SCP i professots de UIC Barcelona School of Archiceture

Publicitat

Subscriu-t'hi

Dona suport al periodisme cooperatiu i de proximitat



PDF per 35€ l'any
PDF + PAPER per 50 € l'any

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.