Articles d’Autor
Jaume de Oleza
L’altre dia, parlant amb l’amic Enric Steegmann, un arquitecte de reconegut prestigi professional que, conjuntament amb Gae Aulenti, va renovar la primera fase del Museu Nacional de Catalunya, em va fer veure aquest conjunt de dos edificis situats al carrer Moragas cantonada amb el carrer Teodora Lamadrid. Dues edificacions que determinen el començament del carrer Moragas i que enalteixen el principi d’aquest carrer amb un concepte renaixentista per la utilització de la perspectiva i la simetria. Una composició de les seves façanes que, com bé diu Steegmann, té un caràcter noucentista romà més que d’inspiració florentina. En definitiva, amb la certa atracció pel neoclassicisme que proclamava el seu ideòleg Eugeni d’Ors: que la raó havia d’imperar per sobre dels sentiments. I ens convidava a mirar a Grècia i a la Roma Clàssica.
Una d’aquestes cases va ser projectada per l’arquitecte Josep Alemany i Jové (1890-1975), arquitecte municipal de Santa Coloma de Gramenet, que va construir el cinema Capitol i la façana d’El Molino. Aquesta casa la va construir per encàrrec de Francisca Montesinos al 1947. La del costat va ser projectada un parell d’anys mes tard per encàrrec de Pedro Alba, propietari del solar. El sector que ocupen aquests dos edificis es caracteritza per una tipologia parcel·lària regular i curiosament homogènia, en què destaca una certa qualitat arquitectònica amb reminiscències d’estil clàssic. Sembla que alguns dels edificis del sector van ser promoguts cap als anys 1940 per l’Obra Sindical del Hogar, un organisme públic nascut l’any 1939 que construïa edificis de veïns a baix cost per facilitar l’accés a l’habitatge.
Els dos blocs de cantonada dibuixen un tot unitari harmoniós que defineix i entén una arquitectura com si d’un únic volum es tractés. El conjunt format per les dues construccions formalitza una entrada, que en aquest cas és la del carrer Moragas. Destaca el treball en llindes i brancals de les finestres, així com la incorporació de medallons que van esquitxant la façana marcant el ritme de les plantes. Els accessos als habitatges, enfrontats i situats al carrer Moragas, estan treballats a manera d’encoixinat de pedra, una iniciativa estètica que contrasta amb la resta i contribueix, juntament amb els diferents materials emprats, a dotar l’edifici d’un caràcter desigual i heterogeni. Parlem d’una arquitectura no cridanera i una mica dispar en el tractament de les seves façanes però que és un exemple més de com es va construir la nostra ciutat.
Jaume de Oleza és arquitecte
