Publicitatspot_img
Publicitat
spot_img

Característiques i curiositats del passatge Sant Felip

El conjunt d'habitatges, on la vegetació i la qualitat de l’arquitectura ens permeten gaudir d'un entorn agradable amb molts anys d'història, està protegit com a Patrimoni Arquitectònic Nivell C

Publicat el 22.7.2025 6:00

Arquitectura

Jaume de Oleza

El passatge Sant Felip és un petit passatge ubicat entre els carrers Saragossa i de la Gleva. Fou urbanitzat l’any 1877 a instàncies de Francesca Pou, vídua de Volart. Els diversos camps d’horts i cereals que hi havia es van convertir en un passatge urbà que, en el seu dia, es va anomenar passatge Volart en record del seu difunt marit. Amb aquesta finalitat, es van urbanitzar 24 parcel·les, 12 a cada costat, encara que finalment només s’hi van construir 17 cases.

El projecte d’urbanització va ser redactat per l’arquitecte Manuel Gispert i constituïa un conjunt d’habitatges unifamiliars amb jardí a la part posterior i un petit pati a l’entrada. Gairebé tots tenien altures diferents, però generalment constaven de planta baixa i una primera planta. Algunes d’aquestes cases es conserven actualment i totes tenen, amb l’excepció de les ubicades a les cantonades, una amplada de 6,30 m. La majoria es van construir amb un terrat a la catalana, en què destacava algun petit volum o torrassa per als dipòsits d’aigua i algun colomar. Les cases presenten diferents estils arquitectònics, entre el modernisme i el noucentisme.

Publicitat

Diversos arquitectes es van fer càrrec d’algunes d’aquestes construccions, com Lluís de Miquel i Roca, Joan Camps i Prats, Ramon Jané, entre d’altres. Una de les cases, la ubicada al número 5, destaca sobre la resta per la seva coberta a dues aigües, projectada per Ramón Riudor i Capella. Al número 7 es va enderrocar la casa original, projectada per Ramón Jané, per construir-ne una de nova l’any 1970, obra de l’arquitecte Jorge Muntañola Tey. Així mateix, la situada al número 10 va ser construïda de nou amb una estètica d’estil anglès per l’arquitecte Ignasi Mas i Brossa.

Podem observar, a la ubicada al número 9, el color rosat de la façana, a la qual se li va afegir un pis l’any 1994 per l’estudi de Carmina Sanvicens. Igualment, l’arquitecte Francesc Mitjans va reformar una d’aquestes cases. Una altra és l’anomenada «casa dels italians», que va ser construïda pel mestre d’obres Josep Pérez Terraza. La casa del número 12 va ser completament rehabilitada l’any 1990 pels arquitectes Gabriel Mora i Carmina Sanvicens, on actualment hi ha l’estudi d’arquitectura AMOO. L’any 1988, aquests mateixos arquitectes van projectar les portes d’entrada al passatge.

Aquest conjunt d’habitatges, on la vegetació i la qualitat de l’arquitectura ens permeten gaudir d’un entorn agradable amb molts anys d’història, està protegit com a Patrimoni Arquitectònic Nivell C (bé d’interès urbanístic).

[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

Edifici Mas de Miquel: característiques i curiositats

Situat a l'avinguda Diagonal, destaca exteriorment per la seva grandiositat; va ser construït per l’arquitecte Domènec Sugrañes i Gras i promogut pels marquesos de la Pobla de Claramunt

Casa al carrer de Pomaret, 14: característiques i curiositats

El carrer santgervasienc conserva un conjunt de cases modernistes construïdes per l’alta burgesia catalana entre finals del 1800 i principis del 1910

Il Giardinetto, icona de la restauració i l’interiorisme a Barcelona

Mig segle d’història d’un restaurant de referència que combina cuina italiana, arquitectura emblemàtica i vida cultural al cor de la ciutat

La casa Reñe: característiques i curiositats

Un habitatge unifamiliar del Putxet que mostra una cara més domèstica del modernisme, amb detalls ornamentals però allunyat de les grans construccions de l’època
spot_img

La Copa Sarrià es consolida amb 1.000 assistents en la segona edició

El Sant Ignasi es va coronar campió de la Fase d'Honor davant l'Olympia-Viaró, mentre que el CF La Bonanova es va adjudicar la Fase de Plata

Dos mesos de l’esvoranc de l’L9

Els nous terminis allarguen el retorn d'una part dels veïns fins a principis del 2027; els afectats denuncien el desgast emocional, reclamen més certeses i alguns s'organitzen en una plataforma per defensar els seus drets

Josep Arnau Piera, el mestre d’obres que va transformar el Sarrià de finals del segle XIX

Va signar prop de 170 projectes entre 1872 i 1905, va treballar per algunes de les grans fortunes de la vila i va deixar una empremta encara visible al centre històric de Sarrià

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí