Cultura
Jesús Mestre
Fotografiar un lloc on el drama i l’esperança conviuen cada dia, i fer-ho amb sentiment. Aquesta és la proposta de ‘Deconstruint la Model’, una exposició que reuneix fotografies, vídeos i textos de Duaita Prats i que es pot veure a la sala d’exposicions del Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificis (CAATEEB), al carrer Bon Pastor, fins el 8 d’abril.
La inauguració va ser el 6 de febrer, i Duaita Prats va oferir als presents una visita pausada, intimista i plena d’emocions. Per entrar al rerefons de l’exposició s’ha d’anar fins als anys 80, quan Duaita era una jove fotògrafa que va anar a cobrir, per encàrrec, un acte esportiu al pati de la Model.
L’experiència la va commoure profundament, però no va acabar d’entendre el perquè. Per això, 30 anys més tard, el 2017, quan era imminent el tancament de la presó, va voler tornar-hi. Aviat va descobrir què l’havia impressionat: el fet que tanta gent, amb els seus drames i les seves esperances, convisquessin en un lloc limitat. Hi havia un embolic d’emocions que, aleshores, la van colpir. També l’anacronisme de la seva arquitectura, com un antic vaixell ancorat enmig de la gran metròpolis.
L’any 2017 va fer tres visites a la Model, abans i després del seu tancament. Era conscient que es tractava d’una dèria personal, però que també deixava documents irrepetibles: moltes de les fotos ara ja no serien iguals perquè la vida a la presó va desaparèixer, i perquè els espais han estat intervinguts. Un cop acabat, el projecte va despertar l’interés del Museu d’Història de Catalunya, i l’exposició es va poder veure allà entre el desembre de 2018 i el febrer de 2019. Ara, al CAATEEB s’hi exposa una síntesi amb setanta magnífiques imatges que descobreixen un món desconegut per a la major part de la gent.
La Model era una presó pensada el segle XIX, inaugurada el 1904, i que va funcionar sense grans canvis estructurals fins al segle XXI. En el projecte original, les cel·les havien de ser per a una sola persona, però mai es va poder dur a terme i amb el temps hi van haver de conviure fins a quatre, cinc o fins i tot sis interns. En moments com el 1939, la primera postguerra o els anys 80, la sobrepoblació d’interns era esfereïdora. En darrer terme l’exposició també obre interrogants, com la fragilitat dels límits establerts, o què cal fer amb la Model en el futur considerant la seva singularitat arquitectònica i la importancia històrica dels fets i la gent que hi han passat.
El temps aturat
Duaita Prats
“Sola vaig anar obrint cel·les, barallant-me amb velles portes. Ferro pesant dels forriacs de la meva terra, estranya sensació familiar.
Els interns feia tres dies que no hi eren, però les empremtes en restaven ben vives. Les intenses olors —barreja de dolçor, de sal i de fum— l’angoixa de les finestres altes i la visió de la ciutat, tan propera i tan llunyana.
L’adéu a la privacitat. Els barrots, omnipresents. Aire amb música de metalls.
A les parets, les misterioses enganxines de les cel·les dels “destins” i el prison art de missatges cridats. Pensaments de solitud, de lluita quotidiana contra el temps aturat, contra el sistema i contra un mateix”.
Diàlegs: Construcció
El mateix dia, a l’Espai del bar del CAATEEB, es va fer el primer dels ‘Diàlegs: Construcció’ d’aquest any. El tema va ser ‘Com ens afecten els camps electromagnètics en l’habitatge i en la salut?’, i hi van participar M. Carmen Ruiz Martín, Doctora en Medicina; José Daniel Alcalde, arquitecte tècnic; i Alejandro Sanchez, enginyer. Va moderar el periodista Albert Cuesta. Tant el diàleg com les intervencions posteriors van ser molt animades, i va quedar constància de la indefensió i l’escassa legislació que pateixen tant els professionals de la construcció com la gent en general. El proper ‘Diàleg’ serà el 9 de març i tractarà un altre tema polèmic: què fer amb l’amiant.
Per més informació, es pot consultar el web del CAATEEB.
